Estimats Reis Mags...Educar en la Igualtat a través del joc
Montse Martínez, assessora de l'Área Educativa del COPCV: “Jugar és un dret dels xiquets i xiquetes. A més, a través del joc, aprenen a relacionar-se amb les persones i amb el seu l’entorn'
No hi ha joguet sexista. Partint d’esta afirmació, qualsevol joguet és vàlid tant per a un xiquet com per a una xiqueta. Este deuria de ser el punt de partida del Pare Noel i dels Reis Mags a l’hora de triar els regals.
Des del naixement de Llei d’Igualtat, administracions grans i xicotetes fan ús dels canals de comunicació que tenen al seu abast per difondre orientacions que ajuden a pares i mares a l’hora d’escollir joguets per tal d’educar en la igualtat i no caure en estereotips. Este és el cas de l’Ajuntament del Real de Gandia (València) que junt amb la Diputació, ha elaborat una breu guia de cara a Nadal: Aprendre a jugar, és aprendre a pensar.
La guia comença deixant clar, l’important paper del joc pel que fa al desenvolupaments dels menuts i menudes. “A través del joc, aprenen a relacionar-se amb les persones i amb el seu l’entorn”, afirma Montse Martínez, assessora de l'Área Educativa del Col·legi de Psicologia de la Comunitat Valenciana, Psicòloga educativa en centro APRÈN Orientació Psico Educativa, i Orientadora educativa en el Gabinet Psicopedagògic Municipal de la Mancomunitat de Municipi de la Safor.
Martínez, qui ha col·laborat en la creació d’esta guia, subratlla que “jugar és un dret de tots els xiquets i xiquetes i a través d’aquest, tenim l’oportunitat d’educar en la igualtat”. És per això, continua la psicòloga, que “els pares i mares, hem de trencar amb la dualitat que encara existeix en la societat i que fa que certs joguets es relacionen amb un sexe o altre”. Una de les recomanacions de la guia, és triar jocs col·laboratius on tots i totes tinguen la mateixa veu,al temps que aprenen a “solucionar conflictes a través de la paraula”.
De manera més general, l’assessora del COPCV, remarca la conveniència de regalar joguets adequats a l’edat, que fomenten la diversió, estimulen la creativitat, i afavoreixen l’autonomia i la cooperació. A més, els adults “hem de deixar-los temps per a jugar i que ho facen de forma espontània”, sense limitar-los ni marcar-los unes directrius (o al menys, no sempre) perquè també és una oportunitat per a observar els xiquets i xiquetes: saber com es comporten, què els agrada, i com es relacionen.
Respecte als anomenats joguets educatius, la psicòloga recorda que pràcticament qualsevol joguet ho pot ser, i que allò realment fonamental, és que la família, com a cercle de referència, interactue amb els i les menudes ja que qualsevol escena quotidiana, des de la dutxa fins a cuinar, pot servir per desenvolupar i ensenyar-los aspectes cognitius i comportamentals.