M. Mestre: 'La Psicologia ens ensenya la importància de l'escolta activa, l'empatia, la preocupació i la sensibilitat en el nostre quefer quotidià'

La companya de professió és la nova, i primera dona en ser, rectora de la Universitat de València. Recuperem l'entrevista a Mavi Mestre a la qual felicitem.


Entrevistem a la companya Mavi Mestre, catedràtica de Psicologia Bàsica en la Universitat de València (UV), sobre la situació actual de la Psicologia valenciana, els nous reptes i el seu programa com a candidata al Rectorat de la UV. 

En quin moment es troba la Psicologia valenciana? Quins són els nous reptes acadèmics i laborals? Quin paper te la Universitat i la Facultat de Psicologia en la societat? Com es treballa per connectar els coneixements adquirits en l’aula i la realitat laboral?

Parlem amb la companya Mavi Mestre, catedràtica de Psicologia Bàsica en la Universitat de València, sobre estos i altres temes d’interès. Es tracta d’una veu experta amb un ampli recorregut professional: va ser la primera Degana de la Facultat de Psicología, i ha sigut Vicerrectora de la UV durant huit anys. Actualment, és candidata al Rectorat de la UV. Les eleccions es celebraran el pròxim 22 de febrer.  

Mestre compta amb una destacada experiència docent, centrada en matèries sobre adolescents en risc d’exclusió social i família, que imparteix en titulacions de Grau i Màster de la Facultat de Psicologia de la UV i en altres universitats espanyoles i estrangeres; així com una activitat científica orientada cap a l’estudi de la inclusió social i la qualitat de vida dels joves i adolescents, amb especial atenció a la diversitat funcional i situacions de risc per als joves.

 

Quin és l’estat general de la Psicologia valenciana?

Podem dir que la psicologia valenciana gaudeix de molt bona salut quan han transcorregut més de cinquanta anys des que el professor José Luis Pinillos va començar a treballar des de la seua càtedra de Psicologia a València, donant pas anys després a la Facultat de Psicologia creada en el si de la Universitat de València en 1983, a la que se van anar afegint altres facultats en les universitats valencianes amb posterioritat. Des d'eixos inicis fins hui, el reconeixement social de la professió ha crescut enormement i ha progressat en la ruptura d'estereotips inicials lligats exclusivament a la psicologia clínica. A esta vessant professional i altres clàssiques com la relativa a la intervenció en àmbits educatius i socials, així com el treball en contextos organitzatius i recursos humans, s'han afegit amb el pas del temps múltiples contextos d'intervenció on s'aprecia i reclamen les aportacions de la psicologia. Esta disciplina ha sigut capaç de detectar problemes, necessitats i aportar solucions. Esta línia de treball ha ampliat els seus camps d'actuació en diferents àmbits de la societat. No és estranya la presència de psicòlegs i psicòlogues per a la intervenció en catàstrofes, la mediació en processos judicials, l'auge de la nostra aparició (lamentablement) en situacions de violència de gènere, la intervenció en conductes addictives amb perfils i edats diferents (jóvens i xarxes socials, per exemple), l'aplicació de la psicologia per a la millora del rendiment esportiu i, sobretot, el reconeixement que podem aportar molt per a contribuir a un millor estat de salut en sentit ampli.

Així mateix, el seu estatus dins de la formació universitària s'ha consolidat decididament. Cal destacar una demanda molt alta per part de l'alumnat de nivells preuniversitaris per a estudiar el Grau en Psicologia. Així per exemple, este passat curs fins a 1.467 estudiants van sol·licitar accedir a les 450 places oferides en la Universitat de València, la qual cosa suposa una taxa d'estudiants preinscrits sobre places oferides del 326%. De la mateixa manera, l'oferta d'estudis de postgrau oficials entorn de psicologia en la Universitat de València és una de les més nombroses al comptar amb nou màsters universitaris que ofereixen formació especialitzada en múltiples àrees: psicologia general sanitària; intervenció psicològica en àmbits socials; psicologia del treball, de les organitzacions i dels recursos humans; investigació, tractament i patologies associades en drogodependències; psicogerontología; atenció sociosanitària a la dependència; psicologia i psicopatologia perinatal i infantil; migracions; i psicologia de l'educació i del desenrotllament en contextos multiculturals. Esta amplia proposta  formativa ha convertit a la UV en un dels punts d'Espanya més atractius per a la formació en Psicologia.

En l'àmbit de la investigació, pilar fonamental per a l'avanç del coneixement i l'aplicació professional, la nostra Universitat també compta amb grups de treball que destaquen en diferents temàtiques con un alt impacte pel que es referix a la seua productivitat, incorporant progressivament en els seus equips capital jove, amb una formació i projecció internacional que ha anat en augment en els últims anys. La nombrosa quantitat de grups faria injust destacar algun d'ells i ignorar a la resta. Amb tot això, l'any 2017 el Qs World University Rànquings by Subject situava a la Facultat de Psicologia de la UV, dins del panorama nacional, en quart lloc després de la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat Complutense i la Universitat de Barcelona, posició meritòria tenint en compte l'àmplia oferta del Grau en Psicologia, títol que està sent impartit per 48 universitats al nostre país en l'actualitat.

 

A quins nous reptes s’enfronta?

El Fòrum de la Psicologia en què s'integren el Consell General de la Psicologia d'Espanya, la Conferència de Degans de Psicologia de les Universitats Espanyoles, i el Col·lectiu d'Estudiants de Psicologia, ja s'està ocupant de reptes actuals de vital importància per a la delimitació professional i formativa de la nostra disciplina. Així, necessitem aconseguir que es desenvolupe i s’aprove el marc normatiu que permeta la reserva de denominació, de manera que estudis de postgrau, proves d'accés a formació especialitzada i l'accés a diferents eixides professionals queden clarament delimitats entorn del Grau en Psicologia.

També considere rellevant que certs conflictes interns previs i posteriors a l'aparició del Màster en Psicologia General Sanitària cessen i que, dins de la nostra professió, tots remem en un mateix sentit. Resulta complex delimitar una formació apropiada quan competències i àmbits d'actuació es troben enfront de processos judicials que els posen en tela de juí.

Addicionalment, és rellevant reactivar altres àmbits clàssics d'intervenció que han sigut vitals històricament parlant per a la inserció laboral de les persones titulades en psicologia. La seua influència en l'educació s'ha vist minvada progressivament d'una forma alarmant, necessitem en conseqüència delimitar com accedim a l'exercici professional i com formem per al mateix, en vinculació o amb independència al que preveu el marc del Màster en Formació del Professorat de Secundària. En esta línia, també cal potenciar una altra àrea que s'ha vist sacsada pel desenrotllament del perfil sanitari de la nostra professió: la psicologia de la intervenció social requereix un nou impuls i consideració.

Retornant a l'àmbit acadèmic, la millora contínua de la formació en els nivells de grau i postgrau, buscant un increment continu de la qualitat que connecte l'experiència de l'aula amb la realitat professional és un repte en què s'ha de continuar treballant.

Finalment, el desenvolupament de la investigació continua fent front el repte de la seua supervivència a pesar de la disminució del pressupost dedicat a la innovació en el coneixement. Així mateix, un altre dels reptes que sense ser nou no perd vigència, és que la investigació supere la simple difusió i genere un major impacte social.

"les competències o formació de caràcter més general han de veure's completades per la necessària especialització que exigeixen determinats llocs de treball"

  

 

 

 

 

Amb quin panorama laboral es trobaran els seus estudiants quan acaben el grau i com els prepara la Universitat per fer-li front?

El mercat laboral és cada vegada més complex i, lamentablement, més competitiu al ser molts els universitaris que pugnen per obrir-se pas davant d'una oferta tremendament escassa en el sector públic. Un fet que podria canviar en gran mesura esta situació seria la inserció, diverses vegades reclamada, de la nostra disciplina en l'àmbit de l'atenció primària. Esperem, siga una realitat que podem veure prompte.

En tot cas, l'augment en el reconeixement i prestigi de la psicologia no s'ha convertit en una oferta del mercat laboral que permeta absorbir la gran quantitat de titulats que les diferents universitats estan generant. Ara bé, hem de pensar que el sistema universitari, davant d'este grau d’incertesa, va canviar la seua visió formativa dels nivells de Grau, fugint en estos nivells de l'especialització i buscant promocionar l'adquisició de competències generals i transversals que pogueren generar un major grau de flexibilitat a l'hora d'adaptar-se al mercat laboral. Els estudis de grau majoritàriament, no sols els de Psicologia, han apostat en el marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior per propiciar la promoció de competències com la capacitat d'anàlisi i síntesi, l'organització i planificació, la comunicació oral i escrita, la resolució de problemes, la gestió d'informació, capacitat de treball en equip, raonament crític, compromís ètic... És a dir, l'aposta ha passat per intentar buscar un titulat més polivalent que poguera adaptar-se a les necessitats canviants dels escenaris d'inserció pels quals transitem.

Indubtablement, les competències o formació de caràcter més general han de veure's completades per la necessària especialització que exigeixen determinats llocs de treball. És en este nivell, on els ensenyaments de postgrau cobren major rellevància al ser els estudis on hauríem de ser capaços d'aportar l'especialització acadèmica necessària per al desenrotllament de competències específiques lligades a àmbits concrets tant en el pla professional com a investigador.

 

Els anys com a Vicerectora li han permés assolir la base, l’experiència i uns coneixements molt més concrets sobre les necessitats i les millores de la Universitat i els seus actors implicats?

Sens dubte. Per un costat, vaig tindre l'experiència del meu propi centre, la Facultat de Psicologia, al ser la primera Degana. Això ja em va permetre un primer nivell de coneixement necessari. A l'arribar a Rectorat l'experiència es complementa amb la diversitat que aporta la multiplicitat d'àrees de coneixement repartides en campus amb característiques i tradicions diferents en una universitat de la importància i grandària de la Universitat de València. Eixa diversitat en investigació, transferència, innovació han de ser un valor que enriqueix a la nostra universitat i la seua aportació a la societat.

Com a Vicerectora d'Estudis vaig viure una època decisiva en què es van transformar tots els plans d'estudi amb el pas a Graus i l'extinció de les antigues llicenciatures i diplomatures. Va ser un moment complex en què s'afrontava un canvi de tal calat a cost zero. Posteriorment, durant els últims huit anys he assumit les competències d'Ordenació Acadèmica i Professorat, a les que es van sumar finalment les de sostenibilitat. Han sigut anys durs, els anys més difícils per a les universitats públiques en tota l'etapa democràtica, anys en què la Universitat ha hagut de fer front a múltiples restriccions, no sols econòmiques, sinó també de plantilla imposades per la taxa de reposició que ha conduït a un envelliment de la plantilla i a una disminució del professorat permanent, i no oblidem l'increment de les taxes per als estudiants, junt amb una disminució de beques per a accedir als estudis. Addicionalment, no s'ha comptat amb esperit negociador per part de l'anterior administració educativa valenciana. Som l'única Comunitat Autònoma que no tenim un conveni col·lectiu per al personal laboral. En estos moments continua negociant-se eixe conveni que permeta regular millors condicions laborals, retribucions salarials i noves figures de contractació que s'ajusten a les necessitats que les universitats publiques valencianes tenim.

Els problemes econòmics de la institució degut a la falta de finançament junt amb la taxa de reposició, han afectat l'estructura i condicions de treball de la plantilla tant d'administració i servicis, com a docent i investigadora. Han sigut anys d'intenses negociacions i acords per a buscar l'equilibri que permetera mantindre la institució, buscant disminuir al màxim els efectes adversos sobre l'alumnat. De fet, hem aconseguit augmentar l'oferta de places, i la pròpia Universitat ha continuat facilitant un programa de beques pròpies per a impedir que cap estudiant abandonara per raons econòmiques els seus estudis.

Tant la meua experiència en estudis com en professorat, així com la meua participació en l'equip de direcció, em confereix en definitiva un coneixement sobre les necessitats i, la qual cosa és més important, sobre la viabilitat real de mesures i propostes orientades a continuar progressant en la nostra Universitat.

Actualment, Mavi Mestre és candidata al Rectorat de la UV.

Les eleccions es celebraran el pròxim 22 de febrer. 

 

Què ofereix la seua candidatura?

Com a psicòloga que sóc, pose l'eix del futur que vull per la meua Universitat en les persones, objectiu compartit per l'equip de dones i hòmens amb experiència en la política i gestió universitària que es combina amb el desig i il·lusió de progressar, d'incrementar encara més el prestigi de la UV. I este és precisament el primer oferiment de la candidatura.

La psicologia ens ensenya, entre altres coses, la importància de l'escolta activa, l'empatia, la preocupació i la sensibilitat davant dels problemes, processos i recursos que aplicarem en el nostre quefer quotidià. Proposem un estil de govern caracteritzat pel diàleg, la participació i el consens.

En primer lloc cal apostar per la igualtat d'oportunitats en l'alumnat. Les millores econòmiques que ens anuncien han de fer realitat reivindicacions compartides per tota la comunitat universitària com ara la baixada de taxes de matrícula o l'equiparació de taxes entre estudis de grau i postgrau. A banda de la formació en uns o altres estudis, la participació de l'alumnat en la presa de decisions, l'acostament de la vida cultural i el desenrotllament de la cooperació són valors a promocionar.

Per al professorat desitge prosseguir en la línia iniciada estos dos últims anys amb relació a l'estabilitat i promoció aconseguida fruit de la negociació i el consens. Addicionalment, trencar els sostres que en estos anys han conduït a situacions precàries. A través de la negociació amb la Conselleria d'Educació volem aconseguir per a les universitats públiques valencianes, un nou conveni que permeta ajustar el perfil del professorat temporal a les necessitats docents conjunturals. Al seu torn, el professorat associat ha de veure que el seu treball s'adequa a la seua condició d'experiència professional. Cal plantejar-se un pla plurianual que permeta una planificació de la plantilla per a anticipar-nos als problemes i dotar als departaments dels recursos necessaris per a rejovenir la plantilla i atendre les seues necessitats estructurals.

La revolució metodològica pretesa per l'Espai Europeu d'Educació Superior ha d'estar cada vegada més present tant en l'alumnat com en el professorat, compartint escenaris formatius adaptats al moment actual, adquirint competències generals i transversals. S’ha de treballar en la consecució d'estos objectius facilitant la formació del professorat, i la creació d'entorns propicis pel que es referix a mitjans, infraestructures i grandàries de grup.

Amb relació al personal d'administració i servicis, cal consolidar el desenrotllament d'un model de progrés professional, incrementar i incentivar la formació que li permeta avançar professionalment i redundar en la millora del clima laboral i del servici prestat.

No es pot presentar en este espai tot un programa però sí que m’agradaria destacar alguns aspectes fonamentals d’esta candidatura: la consolidació de la UV com a principal motor de la investigació en la Comunitat Valenciana donant suport a la formació i retenció del talent així com a la transferència de resultats a la societat, la internacionalització junt amb la defensa i promoció de la llengua pròpia, a més del compromís amb el territori per mitjà del desenrotllament d'una política de projecció integral, planificada i participativa per mitjà d'una Comissió de Projecció Territorial. Tot això presidit per un conjunt de valors com els d'igualtat, diversitat, sostenibilitat, participació i transparència. Som una universitat pública que presta un servici públic a la societat en docència, en investigació, en transferència, en transmissió de cultura, eixa és la nostra major responsabilitat.

Finalment i, en termes generals, la qual cosa s’ofereix des de la meua candidatura és l'opció d'una transformació responsable, l'opció d'introduir millores en la institució a través de mesures viables i propostes realistes des d'un coneixement profund de la nostra universitat. Plantegem un projecte col·lectiu en què el nostre equip es compromet des de la seua experiència a treballar per la universitat publica, democràtica, oberta a la societat, des del diàleg, la participació i consens, posant en la base els valors i en el centre les persones: alumnat, personal d'administració i servicis i personal docent i investigador.

 

Més informació: mavimestre.uv.es

 

 

 



Noticias relacionadas

  • 03/08/2018
Los pacientes oncológicos que acuden al psicólogo tienen mejores resultados

Según un informe dela Fundación para la Excelencia de Calidad de la Oncología (ECO) y la Asociación Española Contra el Cáncer (AECC), presentan niveles más bajos de malestar emocional.
Leer

  • 26/07/2018
La prestación de servicios psicológicos mediante contratos o convenios de prestación de servicios: valorar las intervenciones más allá de lo económico

Comunicado del COP - 'En aras de la calidad de los servicios psicológicos que se prestan a la sociedad, los profesionales de la psicología consideramos imprescindible un cambio en el sistema de adjudicación de contratos públicos'.
Leer

  • 25/07/2018
La revista Informació Psicològica digital publica el número 115: Psicología en Atención Primaria

Publicació semestral del COPCV. La seua línia editorial està clarament orientada a la investigació aplicada, en totes i cadascuna de les seues àrees d'intervenció. La gestió és plenament online.
Leer

  • 19/07/2018
¿Cómo podemos defender la profesión y evitar el intrusismo?

El Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana en relación con el artículo 5.c de la ley 6/1997, de 4 de diciembre, de Consejos y Colegios Profesionales de la Comunitat Valenciana, establece que una de las funciones de los colegios profesionales oficiales es la de ejercer las acciones que las leyes establezcan para evitar el intrusismo, sin perjuicio de las actuaciones de inspección y/o sanción a las que están obligadas las administraciones públicas.
Leer

  • 15/07/2018
Edición extraordinaria 2018 – FOCAD

Información sobre el programa de formación continuada a distancia del Consejo General de Colegios Oficiales de Psicología de España.
Leer

  • 12/07/2018
APP del COPCV

L’aplicació permet consultar informació diversa a col•legiats-col•legiades i a la ciutadania. Informació pert a descarregar-la/ La aplicación permite consultar información variada a colegiados-colegiadas y a la ciudadanía. Información para descargarla.
Leer