Realitzada la jornada inaugural del Pla de Formació bàsic per a professionals la infància y adolescència 2021
La Vicedegana 2ª del COPCV, Concepción Sánchez Beltrán, ha remarcat la importància d’esta formació per tal de desenvolupar un treball de qualitat que garantisca els drets dels infants i adolescents.
El saló d’actes de la Ciutat Administrativa 9 d’Octubre de València, ha acollit, el 29 de juny, la inauguració del Pla de Formació bàsic per a professionals que treballen en l’àmbit de la infància i adolescència. Per part del COPCV, com a col·legi professional organitzador, han assistit la vocal de l’àrea d’educativa, Andrea Ollero, i la vicedegana 2ª del COPCV, Concepción Sánchez Beltrán.
Sánchez Beltrán, qui ha estat en la taula inaugural junt amb, Irene Gavidia, secretària autonòmica d’Atenció Primària i Serveis Socials; i Mónica Oltra, vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, ha definit esta formació com a “ intensa i necessària” ja que “permetrà realitzar una intervenció de qualitat per part dels i les professionals, garantint així, els drets de la infància i l’adolescència”. Són moments especialment complicats, degut a la pandèmia, per això, ha dit la vicedegana, és imprescindible “realitzar un treball interdisciplinar, en equip i amb la col·laboració de tots els agents implicats” com són els professionals de la psicologia, treballadors i treballadores socials, educadors i educadores socials, professionals de l’advocacia, pedagogs i psicopedagogs.
Precisament la consellera, en la seua intervenció ha lloat l’esforç i el treball realitzat pels col·legis professionals de la Comunitat a l’hora de organitzar esta formació coordinada des de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. En este punt, ha reconegut “la contribució imprescindible en l’organització i desenvolupament des de 2018 primer COPCV, i després dels altres col·legis professionals” que s’han sumat a esta iniciativa que te per objectiu “millorar l’atenció a la infància i adolescència de la Comunitat” i per tant, que s’acomplisquen els punts que integren “la Llei valenciana de drets i garanties de la infància i adolescència (2018)”.
“Des de 2018 ja s’han impartir 29 cursos i han participat més de 3.000 professionals”. A més, ha continuat Oltra, “cada any sumem noves temàtiques per millorar la prestació i millorar el servei públic”. La vicepresidenta del Consell també ha valorat el treball conjunt entre els cinc col·legis professionals de la Comunitat en un context de crisi sanitària que “ha canviat la forma de conviure i de treballar”.
“Pel benestar dels xiquets i xiquetes present i futur, siguen com siguen, vinguen d’on vinguen, estimen com estimen. Sempre estarem per protegir els més vulnerables, de la vostra feina - ha dit apel·lant els professionals assistents- depèn el benestar dels infants i adolescents i, en bona part, la qualitat democràtica de la Comunitat”, ha conclòs la consellera d’inclusió i polítiques inclusives.
Després de la inauguració, Vicent Faubel, vicepresident 1r del Col·legi Oficial d’Educadores i Educadors Socials de la Comunitat Valenciana, ha presentat al ponent, Jaume Funes, però abans ha compartit algunes reflexions entre les quals està la següent: “els xiquets i xiquetes que viuen situacions complicades i injustes, normalment venen donades per decisions preses per adults. Si després d’una etapa escolar, i de que l’àmbit social haja treballat amb ells, no han sigut capaços de millorar la seua situació, el sistema i els seus professional, hauran fracassat”.
El psicòleg, treballador social i periodista, Jaume Funes, ha impartit la conferència ‘Ocupar-se dels xiquets, xiquetes i adolescents entre velles i noves crisis. De la pobresa que desempara als malestars que trastornen’
Que la infància i l’adolescència són etapes diferents i que per tant, les necessitats i els recursos no són els mateixos; o que la pandèmia no ha generat cap crisi nova sinó que ha fet surar o aguditzar les ja existents, són algunes de les idees que ha plasmat només començar la seua intervenció. Als professionals els ha dir que cal “conservar l’esperit d’adolescent de descobrir la vida i no esteu sempre aplicant les fórmules o els protocols establerts”. De fet, s’ha autodefinit com a “objector de protocols”. “Hem de mantindre criteris malgrat que el mon que canvia acceleradament i és complicat adaptar-se” però sobre tot, el que necessitem és “capacitat d’observació” per atendre adequadament cada infant.
Funes també ha mencionat el que per a ell, són evidències que cal tindre en compte:
- Quasi sempre patim més per les mesures que per la pròpia crisi. “Els infants han patit per les nostres mesures, no per la pandèmia”.
- No es prenen mesures, ni abans ni ara, des de la perspectiva de l’adolescent malgrat ser ciutadans amb altra perspectiva de la vida.
- Tenim xavals que han patit un empobriment sistemàtic i ara amb la pandèmia, es troben altre niell de privació.
Continuant, el psicòleg ha llançat la següent pregunta a l’auditori: Quines expressions de malestar infant i jove esta disposada a tolerar una societat? Com expressa cada generació el seu malestar? A este respecte, ha dit que “no val qualsevol resposta al mon de la protecció” i esta és responsabilitat dels professionals.
Per a l’expert, hi ha criteris essencials que determinaran les respostes:
- Mirar a través dels seus ulls.
Necessitem que els professionals esteu al pati de l’escola, al carrer, al centre cultural, etc. per observar, i no als despatxos.
- Mobilitzar la comunitat: informes, dades, imatges. És a dir, com expliquem a la societat les noves necessitats de la infància i adolescència.
S’hauria de traslladar la idea de que “tot infant i jove te el dret a importar algú”. Una vegada interioritzada esta premissa, la societat demanaria que tot xiquet o adolescent, tinguera l’atenció adequada, el que passa per tindre temps d’escolta i temps amb els pares.
- Que els infants no paguin la pobresa adulta. Ajudar-los a formar un argument per a que valgui la pena formar part d’esta societat.
- No fer més mal. Un diagnòstic es inútil si no serveix per donar una resposta. “Els infants tenen drets a tindre història però no historial”. Evitar la paraula “derivar” a favor “d’acompanyar”. “Com a professionals, heu de facilitar els joves, explicacions de què passa i per què passa. Parlar de malestar és parlar d’una aclimatació difícil que escapa del seu control”. Quan esta dificultat d’encaix no és escoltada ni atesa, pot acabar, ha dit l’expert, convertint-se en un trastorn.
- Descobrir les impotències i no convertir-les en incapacitats (respecte els pares i mares). Com a professionals, “no els incapaciteu, ajudeu-los a fer de pares i mares”.
