Front a l’assetjament escolar, la confiança entre escola i família, i el suport del grup social són factors de protecció essencials
Dia Internacional contra l’assetjament escolar (2 de maig), parlem amb la Andrea Ollero, doctora en psicologia i vicedegana del COPCV, per conèixer com abordar aquesta problemàtica de manera preventiva.
L’assetjament escolar és una realitat que continua afectant a xiquets, xiquetes i adolescents, amb conseqüències importants en el seu benestar psicològic, emocional, social i acadèmic. Tal com assenyala Andrea Ollero, doctora en psicologia i vicedegana del COPCV, és fonamental entendre que l’assetjament no és un conflicte puntual, sinó una situació de violència sostinguda que genera patiment i pot deixar seqüeles a llarg termini. No obstant, és important transmetre, especialment als xiquets i xiquetes afectats, “que esta problemàtica té solució per tal d’evitar que assumisquen que serà permanent”.
Segons el VII Informe sobre assetjament escolar en els centres educatius elaborat en setembre de 2025 per la Fundació ANAR, l’assetjament “continua sent una realitat present a les aules espanyoles”. Tenint en compte les respostes i la percepció d’una elevada mostra d’estudiantat consultat, “el 12,3% afirma que en la seua classe existeixen casos d'assetjament escolar i/o ciberbullying”. Una xifra superior a la de 2024 que expliquen es deu a “l’augment dels casos d'assetjament digital i a l'aparició de noves formes d'agressió mitjançant l'ús de ferramentes d'intel·ligència artificial”.
Siga quina siga la via a través de la qual s’exerceix l’abús, com a professionals de la Psicologia sabem que s’ha de formar i educar a la comunitat educativa en la identificació de conductes inadequades, en la gestió d’emocions, i en l'ús ètic i responsable de les tecnologies. Tot, com a mesures destinades a la prevenció i detecció precoç. En aquest sentit, la intervenció psicològica especialitzada és essencial per a les víctimes i per als possibles agressors.
Cal promoure entorns escolars segurs, basats en el respecte, la convivència i l’educació emocional, així com dotar el professorat i els centres de recursos adequats per actuar davant qualsevol indici d’assetjament.
Ollero destaca que una relació entre família i escola d’escolta, cooperació i confiança és un valor preventiu fonamental. “Per una banda -comenta la psicòloga- les famílies han de potenciar la transmissió de valors com la tolerància, acceptació de les diferències i educar en lideratge positiu dels seus fills i filles. Per altra, el professorat ha de fomentar l’escolta activa amb el seu alumnat i dura a terme un entrenament en resolució de problemes”. En general, potenciar activitats conjuntes de tota la Comunitat Educativa amb un objectiu comú: la convivència. Però si hi ha un punt clau que subratlla la vicedegana com a element de protecció, és que el xiquet/a o adolescent, ha de tindre un grup social amb el qual identificar-se.