Joan Rovira: 'Treballar en protecció social és una oportunitat que ens legitima per a denunciar necessitats, reivindicar drets i proposar millores'

Rovira, és considerat pioner en el desenvolupament de la Psicologia de la Intervenció Social a la Comunitat. En les tres últimes dècades ha desenvolupat el seu treball com a cap de l'àrea de Serveis Social d'Alzira.

El company Joan Rovira és pioner en el desenvolupament de la Psicologia de la Intervenció Social a la Comunitat Valenciana. Qualsevol persona que l’haja escoltat compartint en una jornada els seus coneixements en este àrea, se n’adona de que l’entusiasma, li agrada allò que fa, sent respecte i un enorme orgull per desenvolupar la seua tasca professional en aquest àmbit.

40 anys treballant, 30 dels quals, com a cap de l'àrea de Serveis Socials d'Alzira. A penes fa uns dies que s’ha jubilat, però assegura que mai es desvincularà d’esta professió i que continuarà transmeten “motivació i conviccions sobre la utilitat pública de la psicologia social”.

Al llarg d’aquesta entrevista, Rovira parla sobre l’evolució de la Psicologia de la Intervenció Social, el seu paper durant la pandèmia, el municipalisme i la necessitat de desenvolupar aquest treball més enllà de la urgència, duent a terme plans a llarg termini.

Joan Rovira en la Jornada del COPCV 'Desenvolupament normatiu en l'àmbit de la infància i adolescència: Implicacions professionals en el municipi' (2019), junt a A.Ollero, vocal de la Junta

 

Des del naixement dels serveis socials, la Psicologia i els seus professionals, heu estat presents en este àrea, malgrat això com a col·lectiu s’ha hagut de treballar molt per a delimitar quins són aquells professionals de referència sense que existisca un predominant sobre els altres. Per què ha sigut necessària esta reivindicació? Us heu sentit menyspreats per l’administració?

La Psicologia de la Intervenció Social ha estat present en Serveis Socials des del primer moment, fins i tot abans que es configurara el sistema com a tal. La contribució i implicació de la psicologia en la construcció del sistema Públic de Serveis Socials és evident i està documentada. En la primera convocatòria de la Generalitat, junt amb treballadors socials i educadors, ja es requeria la presència de la psicologia.

Des de la perspectiva històrica, en els últims 40 anys, la psicologia ha construït suficients avals i credencials per a configurar-se com a professió de referència, a través de la seua visibilitat institucional, la presència social i comunitària, el seu arrelament al món local, per la seua contribució al benestar de la població i el seu alineament en defensa dels drets socials.

El debat sobre el professional de referència es va propiciar en un moment conjuntural, en la redacció de la llei de serveis socials valencians, en una deriva de determinades pretensions corporativistes de curt recorregut i que en la pràctica s'ha demostrat que és un absurd. La complexitat del fenomen social i comunitari fan inviable la determinació a priori del professional de referència com a pràctica dels equips interdisciplinaris. La psicologia porta 40 anys compromesa amb el sistema de serveis socials i ha arribat al moment actual amb els deures fets. Nosaltres no som uns nouvinguts, hem estat compromesos i hem fet aportacions significatives en les diferents etapes històriques dels serveis socials valencians. No hi ha cap altre relat.

 

Conta’m molt breument dos casos o situacions en les que treballeu. Com pot ser el dia a dia d’un psicòleg que treballa en este àrea?

El dia a dia d'un professional de la psicologia està determinat per la diversitat i complexitat de situacions i àmbits en els quals s'ha d'intervenir. La proximitat al territori i la flexibilitat de les estructures municipals permet molta adaptabilitat a les exigències de transversalitat i permeabilitat a l'entorn social, participant, en la pràctica quotidiana, en diferents eixos programàtics, sectors poblacionals i estratègies d'intervenció. D'altra banda, l'àmbit competencial de serveis socials situa al professional de la psicologia tant en el nivell d'atenció primària, l'atenció específica i l'especialitzada, la qual cosa suposa un ampli repertori de contextos d'intervenció social, tant des de la casuística individual i familiar com en el treball amb determinats col·lectius poblacionals i en programes de base comunitària.

Considere que aquestes circumstàncies situen al professional de la psicologia en una ubicació privilegiada per a desxifrar la interdependència dels fenòmens socials emergents i generar nexes de connectivitat entre les necessitats reals de la població, l'àmbit institucional dels sistemes de protecció social i el dinamisme de les iniciatives comunitàries.

Els serveis socials han canviat i evolucionat. En molts aspectes a millor però, en més d’una ocasió has manifestat que cada vegada més, els SS s’estan encarregant d’allò urgent deixant de costat aquells assumptes que necessiten una atenció més lenta i a llarg termini.

Com a professional de la psicologia veig amb preocupació com es va renunciant a les trajectòries de llarg recorregut com a manera d'observar, entendre i desxifrar les necessitats de la societat actual i generar condicions per a plantejar expectatives i complicitats per al contracte social. L’objectiu de la psicologia de la intervenció social és l'articulació de processos i la construcció de contextos d'interdependència per a reposicionar l'anàlisi de les necessitats actuals i les alternatives als problemes que s'han d'afrontar. En contra de tot això, s'està imposant una concepció que pretén substituir l'articulació de processos per la dispensació de recursos. Un reduccionisme simplista que retalla la visió, la dimensió i l'abast de les necessitats actuals de la societat. Les dinàmiques del curt termini es van imposant en el dia a dia, instal·lant-se una espècie de socorrisme de primers auxilis que pot acabar amb l'essència de la intervenció social en el sentit que queda desproveïda de la necessària dimensió de temporalitat. També implica una renúncia a la gestió de la complexitat, de tal manera que les necessitats es reinterpreten d'acord amb la disponibilitat de recursos o amb respostes administrativistes i dinàmiques imposades per  “l’acceleracionisme” que acabaren amb els postulats essencials de la intervenció social, en el sentit de proporcionar context a les necessitats.

 

Supose que esta forma de fer, haurà augmentat amb la pandèmia...

Òbviament en la pandèmia s'han hagut de donar respostes immediates i concretes en el dia a dia. Els equips ens organitzarem  incorporant dinàmiques pròpies de situació d'urgència social per a afrontar les múltiples demandes i necessitats derivades de la crisi pandèmica, però també és cert que els plans de contingència i emergència social que es van establir van ser resultat de la llarga trajectòria de treball amb les comunitats locals a les quals els professionals hem estat vinculats amb plantejaments de treball a llarg termini.

La psicologia de la intervenció social ha de preservar el valor de la dimensió temporal que requereixen l'articulació de processos d'interès col·lectiu per a la construcció de béns comunitaris i relacionals. Els problemes que planteja la societat actual requereix marcs de referència a llarg termini. No podem anar sols en les llums curtes, l'agenda de les polítiques públiques requereixen que incorporem visió de futur sobre els fenòmens globals emergents i que determinaran les condicions de vida en les comunitats locals. Considere que la pandèmia ja ha ens ha posat en perspectiva de quins són els nostres compromisos com a disciplina. Assistim a un escenari en el que s'han d'afrontar problemes per als quals no disposem de manual d'instruccions ni tan sols capacitat d'afinar en les respostes que es requereixen. La psicologia ha de ser resolutiva, però també propositiva i compromesa amb els espais compartits d’anàlisi i de proactivitat amb altres disciplines.

 

Segons la investigació del COP i CCOO (https://www.cop.es/PrimerEstudioEstatal-SSSS-2022.pdf), el col·lectiu de treballadors/es dels SS té nivells alts en els índexs de diferents simptomatologies com ara depressió (52,7%), ansietat (52,6%), o percepció d’estrès (62,3%). Com us heu sentit durant este període, i actualment? Us ha ajudat a visibilitzar el treball que feu a diari o únicament a carregar-vos de més tasques?

Estic convençut que la pràctica professional del psicòleg en l'àmbit de la intervenció social està identificada i s'han construït expectatives ciutadanes sobre el nostre paper en la societat. Mai he entès les exigències de la suposada visibilitat ni les seues pretensions. La psicologia social està en l'escenari de grans decisions col·lectives compartint protagonisme amb altres disciplines, no sols de l'àmbit de Serveis Socials. 

També és cert que treballem en contextos estructurals de pobresa, exclusió i desavantatge social que determinen una visió del món. La quotidianitat de la pràctica professional ens posa en contacte amb biografies de fracàs, projectes vitals sense ascensor social, ruptures i fragilitats personals que impliquen exposició permanent i consciència de l'extensió i intensitat del risc i  vulnerabilitat en el que es troben amplis sectors de la població. Situacions molt complexes que com a professionals de la psicologia hem d'estar en condicions d'entendre, manejar i afrontar. He après que aquesta professió cal exercir-la amb un component d'estrès i cert grau de frustració, que hem de saber gestionar perquè no es convertisca en una estratègia de queixa permanent. Ho interprete com una oportunitat que ens legitima per a denunciar necessitats, reivindicar drets i proposar millores constants en el sistema de protecció social.

És obvi que la nostra activitat professional no es desenvolupa en un context de confort i que des de l'àmbit institucional s'haurien d'adoptar mesures preventives i compensatòries que milloren les condicions laborals i s'eviten els riscos derivats de la situació descrita. Les deficiències estructurals del sistema no es poden compensar amb sobre esforços personals i voluntarisme. Des de les institucions s'hauria d'abordar la singularitat de les condicions laborals en les que exerceixen el seu treball els professionals de serveis socials, es requereix un tractament específic.

Ara és un moment especialment sensible per als equips de serveis socials, ja que a les conseqüències derivades de l'impacte de la pandèmia, també estan assumint-se noves competències del nou model social, incorporant nous serveis amb l'ampliació i major diversitat de figures professionals. Un moment clau per a arrelar els referents institucionals del sistema, donar resposta a les necessitats ciutadanes i preparar l'acomodació de les estructures organitzatives.

 

Altra de les idees en les quals sempre han fet força, és en la importància del municipalisme, per què?

En aquests últims 40 anys, el món local s'ha constituït com a escenari bàsic i real d'articulació dels serveis d'atenció a les persones. El municipalisme ha assumit les seues responsabilitats en la construcció del benestar quotidià dels seus ciutadans, no sols des del marc institucional, sinó contemplant a tots els actors, agents, espais, col·lectius, entitats que tenen en comú l'element de proximitat i la implantació en el territori. Els principals elements per a la protecció social es troben en els escenaris locals, als Ajuntaments els correspon assumir un paper més decidit i proactiu per a recaptar sentit de connexió entre els mateixos i imprimir major orientació i intencionalitat a les seues actuacions.

Des de el municipalisme, la psicologia ha construït suficients avals que li acrediten els seus compromisos amb la recent història de la nostra societat. El municipalisme i la gestió de la proximitat no poden entendre's sense les aportacions de la psicologia, però també és veritat, que l'àmbit municipal és l'escenari que més ha contribuït a la visibilitat institucional i social de la nostra disciplina. Però, alhora, els compromisos de la psicologia també han de continuar per a acompanyar a la societat actual i als seus diversos col·lectius en la construcció d'opcions de futur.  El municipalisme és proximitat, la presència i implicació de la psicologia suposa una especial manera d'observar, entendre, desxifrar, conèixer i dialogar en els seus escenaris i amb tots els seus actors, especialment  en aquets moments de complexitat i incertesa.

En últim terme considere que els principals actius de la societat, el territori i la població, es troben en l'àmbit local. A la psicologia, li correspon posar-los en valor amb plantejaments i estratègies sinèrgiques.

 

Comentes que la regulació de la dependència ha fet que les classe mitjanes acudisquen a SS deixant de costat la idea de que este servei era únicament per a classes marginals, encara així, penses que la ciutadania sap què fa o què poden fer els serveis socials més propers? O fins i tots, sabem on estan?

Els serveis socials a nivell institucional assumeixen les seues pròpies competències, així com aquelles derivades del sistema de protecció infantil, la reeducació de menors, la prevenció i assistència en la violència de gènere, el sistema d'atenció a la dependència i promoció a l'autonomia personal, la salut mental, el sistema d'habitatge, la crisi residencial i la pobresa energètica, el sistema de rendes mínimes.

A nivell de gestió quotidiana, la nostra actuacions se sustenten en la fluïdesa comunicativa, la col·laboració i coordinació amb el sistema educatiu, el sistema sanitari, sistema judicial, sistema de pensions, així com amb cossos i forces de seguretat de l'Estat. D'altra banda, els serveis socials per al seu manteniment i sostenibilitat manté una aliança estratègica amb el teixit associatiu i amb altres entitats compromeses amb la promoció del bé comú en les comunitats locals.

Amb els pressupostos municipals es mantenen diversos serveis, programes, recursos i prestacions que incideixen en segments significatius de la població i en el seu benestar quotidià. L'impacte de les polítiques socials afecten amplis sectors i incrementen la seua cobertura.

En totes estes consideracions, en l'actualitat, els serveis socials constitueixen un ampli espai transversal on conflueixen moltes respostes a les demandes ciutadanes de benestar i amb implicacions en la pràctica efectiva dels seus drets. La proximitat i la flexibilitat de les seues estructures organitzatives promouen la seua identificació i la seua accessibilitat en l'entramat institucional, social i comunitari en el quals estan situats. Els serveis socials estan arrelats en les dinàmiques comunitàries i han generat expectatives en el conjunt de la ciutadania.

 

Per acabar, quin balanç faries de la teua trajectòria?

Els meus inicis professionals coincideixen amb les primeres promocions de psicòlegs que vam  traure la psicologia al carrer, sense expectatives en la societat sobre la nostra professió, tampoc en les institucions que ens contractaven i amb molta confusió sobre  el nostre paper a exercir. També és veritat que hi havia una alta motivació i entusiasme per a posar la psicologia al servei de la societat. Estàvem en un context de profunds canvis i transformacions al nostre país. Amb el pas del temps, valore la contribució de la psicologia per a acompanyar aquests processos de canvi i contribuir a la modernització de la nostra societat.

Fa a penes 40 anys, encara estaven en vigor les pràctiques de la beneficència i les necessitats que avui s'atenen des de la proximitat, estaven institucionalitzades en els grans internats, en establiments asilars i  manicomials. Les polítiques socials encara no estaven en l’agenda local. Des de la psicologia es va contribuir a cercar alternatives a la desinstitucionalització des de l'àmbit comunitari fins a l'articulació de les vigents polítiques inclusives.


A través del municipalisme, hem legitimat l'estat social, democràtic i de dret, assumint competències del manament constitucional, de l'estatut d'autonomia i les derivades del règim local i sectorial. Sense cap dubte, hem contribuït al fet que els ajuntaments siguen institucions de referència i de proximitat per al benestar de la ciutadania, dotant-se d'un sistema professional expert que abans no existia.

Des de l'assumpció de les competències locals, hem contribuït a fer de l'atenció primària, amb visió generalista, l'element nuclear de tot el sistema de serveis socials, dotant-li de mecanismes de connectivitat i suficient flexibilitat per a garantir el seu funcionament. Els serveis socials són un sistema de sistemes i l'atenció primària constitueix la seua llançadora. És la part més interactiva, sinèrgica i permeable. Vull reconèixer el pensament i els plantejaments que hem aportat els professionals de la psicologia per a enfortir i dotar de contingut a aquesta estructura primària amb aportacions substancials i no sols de caràcter instrumental. És un espai en el que hem estat des del primer moment, que reivindiquem i on volem continuar amb els nostres compromisos. L'atenció primària té un valor estratègic per a la psicologia i no podem renunciar. És la manera més pròxima d'estar amb la ciutadania i amb les seues aspiracions vitals.

Al voltant dels serveis socials, hem configurat una xarxa d'aliances i complicitats amb el teixit associatiu que, a través de la participació i el diàleg comunitari, constitueixen un aval per al sosteniment del sistema. És una actiu per a la defensa dels drets socials vinculats a les polítiques públiques. En la seua arquitectura ha participat la psicologia.

Considere que hem documentat necessitats i desigualtats històriques que no tenien relat. Hem sabut influenciar per a que estiguen en l'agenda política i s'hagen produït les necessàries transferències econòmiques per a consolidar-se en els pressupostos públics. Com a resultat, els ajuntaments són titulars d'una xarxa de serveis, programes i recursos que configuren la primera línia d'accés a la protecció social.

El més important és que a la llum dels fenòmens emergents a nivell global, des de l'àmbit local no hem deixat de fer propostes de futur per a fer dels nostres pobles i ciutats espais més cohesionats i inclusius

 

Què li diries sobre esta àrea a les generacions de psicòlegs/es més joves, tant aquells que es poden sentir interessants com als que no, pels SS?

Les noves generacions de psicòlegs tenen unes referències històriques que abans no teníem i un reconeixement d'arrelament en el món local com a sistema professional acreditat. Un  temps i un lloc que ens identifica.

Un altre aspecte que m'agradaria ressaltar és que la psicologia de la intervenció social té suficient entitat per a implicar-se en els problemes i necessitats actuals amb un bagatge ampli de plantejaments analítics i programàtics. Treballar la proactivitat i els apectes contextuals.

Recomanaria més presència i conviccions per a vincular-se a l'atenció primària. La nostra professió és molt jove per a que quede reduïda a espais fragmentats d'especialització. La visió generalista i comunitària és clau per a entendre tot el sistema en el seu conjunt i quines són les tendències de canvi i transformació social. Estar en l'atenció primària és estar en tot. És una oportunitat que no es dona en altres àmbits d'intervenció.

Fa a penes 40 anys, les necessitats socials estaven institucionalitzades, hem transcorregut per un llarg procés de normalització per a atendre aquestes necessitats en el propi entorn, ara s'hauria d'aprofundir en el paradigma de la proximitat com a manera de posar en comú l'interès col·lectiu i construir alternatives ecosocials en el procés de transició cap a nous models de convivència per als nostres pobles i ciutats.

Les noves generacions hauran de gestionar assumptes que ara desconeixem derivats d'un món interdependent en un futur de realitats emergents, la pandèmia és un bon exemple. La psicologia ha de comprometre's a aportar coneixement per a la transdisciplinarietat i la gestió de la complexitat. Les expectatives professionals passen per preguntar-se com serà el món.

Finalment considerar que la psicologia ha avançat i és una disciplina de propòsit general, serveix als interessos generals i no sols a la primacia del propi. Es un temps de reptes i expectatives per als nous professionals de la psicologia. Encara que d'una altra manera i sense obligacions, els que ja estem jubilats, mai ens desvincularem d'aquesta professió, almenys ací estarem per a transmetre motivació, entusiasme i conviccions sobre la utilitat pública la psicologia social.

 

Entrevista Joan Rovira (castellano)



Noticias relacionadas

  • 11/08/2022
GUÍA: libro - Índice DEC. Índice de desarrollo de los servicios sociales 2021

El IDEC 2021 describe la situación de los servicios sociales tras el impacto de la pandemia en la sociedad y en los propios servicios sociales.
Leer

  • 04/08/2022
Ens sumem al condol per la mort del científic valencià, Santiago Grisolía

Nos sumamos a las condolencias por la muerte del científico valenciano, Santiago Grisolía.
Leer

  • 03/08/2022
Regulación de Psicología

El Consejo General de la Psicología estudia enviar un recurso de casación a la Audiencia Nacional con el visto bueno del resto de organizaciones del sector: Conferencia de Decanos, Estudiantes y Academia.
Leer

  • 29/07/2022
Se aprueba la Ley de ordenación del ejercicio de las profesiones del deporte y la actividad

Esta norma, publicada en el DOGV el 26 de julio de 2022, supone un gran logro para nuestro colectivo ya que reconoce a los psicólogos/as clínicos y sanitarios como profesionales colaboradores.
Leer

  • 25/07/2022
Nou curs per a la formació de persones professionals del sistema Públic Valencià de Serveis Socials: 'Ètica per a professionals del SPVSS'

Nuevo curso para la formación de personas profesionales del sistema Público Valenciano de Servicios Sociales: 'Ëtica para profesionales del SPVSS'
Leer

  • 25/07/2022
DECRET: Ajudes directes de suport a les persones treballadores autònomes

Modificació del Decret 92/2022, de 8 de juliol, del Consell, pel qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió d’ajudes directes de suport a les persones treballadores autònomes, inscrites com a tals en el Règim Especial d’Autònoms.
Leer