Manifest amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència Contra la Dona
El COPCV s'adhereix a esta declaració institucional del Consell de la Psicologia d'Espanya
Aquest 25 de novembre parlem, de nou, de violències masclistes, però és imprescindible recordar que no és qüestió d'un dia, sinó que cada dia, sense excepció, es produeixen agressions masclistes. Són bona prova d'això les pàgines dels periòdics, que es converteixen en un trist registre de les diferents formes i intensitats en què es produeix aquesta violència. Cada hora, al nostre país es posen 18 denúncies. I cada quatre hores, es denuncia una violació.
Des del COPCV i des del Consell General de la Psicologia, manifestem el nostre total rebuig contra qualsevol forma de violència psicològica, física o sexual exercida contra les dones, i traslladem la nostra solidaritat i afecte a les famílies i éssers estimats de les 38 dones assassinades per la seua parella o exparella enguany, 1.171 des de 2003.
És necessari reflexionar sobre la rellevància que, en el moment actual, tenen les notícies sobre aquesta xacra en espais informatius dels mitjans de comunicació. La violència contra les dones, donada la seua freqüència, ja no és excepcional en els informatius i deixa de tindre la importància que mereix. Només quan el nivell de violència en les agressions és extrem aconsegueix atraure l'atenció de la ciutadania. Però costa obtindre informació de context, que relacione aquestes agressions amb altres temes com la reproducció de les conductes i creences masclistes en les generacions més joves.
La cultura en què continuem educant a xiquets i xiquetes, adolescents i joves genera desigualtat i violències que provoquen que la meitat de la població tinga menys oportunitats i un major nivell de risc al llarg de tota la seua vida. Segons l'INE, el grup d'edat en el qual més augmenta la violència en la parella és el de menors de 18 anys, un 73% més. El Fiscal General de l'Estat, quan presentava les dades de la Memòria anual de la Fiscalia de 2021, cridava a “una reflexió com a societat”, davant dades com que els abusos i agressions sexuals comeses per xics menors de 18 anys van créixer un 58%. Si observem la tendència en els últims 5 anys, l'increment és d'un 207%. La pròpia Fiscalia alertava de la banalització de les relacions sexuals entre adolescents, les conductes altament sexualizadas a edats cada vegada més primerenques i un accés a la pornografia a curta edat.
Aquestes són les conseqüències penals de la cultura de la violació que continua plenament assentada entre molts dels adolescents i joves. La violència sexual és una de les manifestacions de violència contra la dona més estesa i normalitzada. De fet, el terror sexual va tindre una forta visibilització aquest estiu, quan una onada de punxades a dones joves en llocs d'oci nocturn va crear un context en el qual les xiques es van veure expulsades, de nou, de l'espai públic, amb una amenaça (real o no) que les atemoria.
En el Baròmetre Joventut i Gènere de 2021, que publica el Centre Reina Sofia, assenyalava una joventut fortament polaritzada, en el qual els xics manifesten una menor presa de consciència de les desigualtats de gènere; una tendència iniciada en 2019 i que ara s'aguditza. És lògic, perquè des de la cultura del privilegi és difícil identificar aquesta bretxa, però, a més, el context social i polític afavoreix discursos que difuminen les violències masclistes i les desigualtats estructurals. Un atac contra el moviment feminista acaba, en conseqüència, enfortint els valors tradicionals de la societat patriarcal.
El masclisme evoluciona i s'adapta als canvis socials; per això, necessitem actuar en el terreny preventiu, desmuntar les creences, prejudicis i estereotips que sustenten la cultura patriarcal. Només anant a l'arrel podrem actuar per a previndre comportaments i conductes que continuen engrossint sentències com les que referia la Fiscalia General de l'Estat.
La psicologia, com a ciència dedicada a la conducta humana i a les emocions, és imprescindible en el camí cap a la igualtat real i cap a la societat del bon tracte en la qual totes i tots desitgem viure. Per això, des del Consell General de la Psicologia reclamem que es treballe amb el 100% dels xiquets xiquetes i adolescents d'aquest país. a través dels centres educatius, amb intervencions psicològiques enfocades a la sensibilització en matèria d'igualtat, de relacions sexuals i afectives i de prevenció i detecció de violència de gènere.
La preocupació per la transmissió i repetició de la cultura masclista en les generacions més joves no és suficient: necessitem passar a l'acció, amb mitjans i professionals, per a promoure una transformació real.
1 archivo adjunto
Declarac instituc, Dia Internac eliminac violenc contra mujer 25 nov.pdf [0,13 MB]