Els professionals de la Psicologia de l'Esport i l'Activitat Física dissenyen programes d'adherència a l'esport afavorint el compromís i la constància
Està demostrat que practicar exercici té beneficis psicològics i físics però, què ens impedeix, de vegades, practicar-lo de manera regular?
Setembre és el mes per excel·lència de tornada a la rutina: tornem al treball, tornem als centres educatius i tornem a fer totes aquelles activitats que ordenen els nostres dies. El rellotge mana en el nostre dia a dia i encara que de vegades desagrada que siga així, hem de reconèixer que l’ésser humà també necessita tindre uns hàbits perquè ens aporten certeses i seguretat.
Entre les rutines que algunes persones continuen i altres comencen, es troba la de fer exercici. Per això, setembre també és el mes per excel·lència de tornar al gimnàs, a les extraescolars o buscar alguna activitat física que ens ajude a trobar-nos millor física i psicològicament.
L’activitat física repercutisc positivament en la qualitat de vida, així ho reconeixen organismes con l’Organització Mundial de la Salut. Fins i tot, tal i com menciona Mª Carmen Molés, psicòloga de l’esport i vicedegana 3ª del Col·legi, fer esport també pot ser una ferramenta “preventiva davant qualsevol tipus problema de salut mental pels beneficis que comporta la seua pràctica, ja siga individual o grupal: la socialització, tindre objectius, afany de superació, confiança, etc.” ens ajuda a seguir endavant. També hem de recordar que al fer exercici alliberem endorfines, substàncies químiques que ens ajuden a reduir l’estrès i l'ansietat, millorant el nostre estat d'ànim i augmentant la sensació de benestar.
Malgrat que són ben sabuts aquest beneficis, no sempre resulta fàcil incloure l’esport a la rutina. Segons l’Enquesta d'Hàbits Esportius a Espanya 2022, realitzada pel Ministeri de Cultura i Esport i Consell Superior d'Esports, “les motivacions principals de les persones enquestades per a la realització d'activitat física són, per al 26,3%, estar en forma; el 22,1% va expressar que ho feia perquè li agradava; i el 20,1% ho practica per motius de salut”. Mentre que assenyalen com a inconvenients o dificultats la falta de temps (34,6%), la falta d’interès (25,4%) i en tercer lloc van expressar que en el 21,8% dels casos no realitzaven esport per motius de salutació o a la seua edat.
Per a que l’interès i la motivació no decaiguen, Molés aconsella tindre en compte els següents aspectes a l’hora d’optar per una activitat:
- És important que ens agrade l’activitat a fer.
- Establir objectius realistes: ser conscients de la nostra condició física i d’allò que serem capaços de fer. De no ser així, en comptes de motivar-nos apareixerà la frustració i molt probablement, deixarem la seua practica.
- Que el lloc on practiquem l’esport, estiga relativament pròxim.
Existeixen programes destinats a propiciar l’adherència a l’esport. És adir, fer de l’activitat física, un hàbit. I per a que açò siga possible, els professionals de la Psicologia especialitzats en aquest àrea, han de conèixer a la persona o persones que componen el grup, les seues motivacions, els objectius, les necessitats físiques i psicològiques, així com analitzar la situació de cadascuna d’elles. Per tant, els programes d’adherència a l’esport propicien el compromís dels usuaris i la continuïtat de la practica esportiva.