Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència (11 de febrer)
En Espanya, la majoria d’estudiants i professionals de la Psicologia son dones, però eixe lideratge quantitatiu no es tradueix en igualtat de salari ni visibilitat institucional. El 81'5% de les professionals col·legiades en el COPCV, són dones.
Cada 11 de febrer es commemora el Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, una data proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides per a reconèixer el paper essencial que exerceixen les dones en la ciència, la tecnologia i la innovació, i per a promoure la seua participació plena i equitativa en estos camps.
Actualment, el 81'5% de les professionals col·legiades en el COPCV, són dones. Una xifra que demostra que la Psicologia valenciana l'exerceixen majoritàriament les cones. En canvi, la realitat demostra que, encara que dominen en número tant en els estudis com en l'exercici professional de la disciplina, encara existeixen bretxes estructurals —en salaris, en accés a llocs de responsabilitat i en visibilitat— que fan afirmar que la igualtat real està lluny d'haver-se aconseguit.
Un lideratge femení en números, però no en llocs directius.
La psicologia a Espanya ha experimentat un creixement sòlid en l'última dècada. Segons dades recents del Sistema Integrat d'Informació Universitària, el 77,2% de les persones que estudien Psicologia són dones, una proporció que es manté a l'alça en els graus i en els màsters d'especialització clínica —com el Màster en Psicologia General Sanitària, on més del 80% d'estudiants són dones (Infocop, 2025).
Este sòlid lideratge quantitatiu contrasta amb la representació de les dones en llocs de decisió. L'informe “She Figures 2024” revela que només el 24,4% de les dones doctorades a Espanya accedeix a llocs de responsabilitat en institucions acadèmiques. A pesar que moltes psicòlogues aconsegueixen la màxima formació acadèmica, la seua representació en càtedres, direccions de departaments o equips d'investigació continua sent minoritària. La psicologia, per tant, reproduïx el fenomen conegut com a “sostre de cristall”, eixa barrera invisible que limita l'ascens laboral de les dones, fins i tot quan estan sobre-representades en les etapes formatives.
Bretxa salarial: més dones, menys remuneració.
L'alta presència femenina en la disciplina no ha aconseguit eliminar una altra de les desigualtats més persistents: la bretxa salarial per gènere. Encara que les estadístiques concretes en psicologia no sempre es publiquen de manera específica, informes laborals recents —inclosos els elaborats per Unió Professional i alguns sindicats— mostren que les dones a Espanya guanyen, de mitjana, quasi un 9,2% menys per hora treballada que els homes, una diferència que equival a 33 dies de treball no remunerat a l'any.
Esta bretxa salarial, segons la Unió Professional (UP), és present en tots els sectors professionals, i també afecta als qui exerceixen la psicologia en àmbits clínics, educatius i organitzacionals, agreujant-se quan s’accedeix a llocs de major responsabilitat. Les raons són múltiples: des de les intermitències laborals lligades a la responsabilitat de les cures fins a la infravaloració històrica del treball professional femení.
Un recorregut professional desigual.
El panorama es torna més clar quan s'observen les trajectòries professionals d’homes i dones en la ciència. Alguns estudis internacionals mostren que, encara que les dones poden representar una majoria en determinades disciplines com la psicologia —on en algunes anàlisis el percentatge de dones investigadores supera el 30% enfront d'altres ciències menys feminitzades—, la seua presència disminueix de manera dràstica en els estrats superiors de lideratge acadèmic i científic (Jaramillo et al., 2025; She figures, 2024).
A més, investigacions recents sobre el “leaky pipeline” —canonada amb fuites— en la psicologia acadèmica demostren que les dones abandonen amb més freqüència la carrera investigadora en etapes primerenques —especialment després de la tesi doctoral—, la qual cosa limita el seu accés a càrrecs més alts fins i tot quan el seu rendiment acadèmic és similar al dels seus col·legues homes (Zhao et al., 2025)
En sectors com la ciència biomèdica també s'observen patrons similars: encara que les dones constituïxen la majoria del personal investigador en molts centres, només una fracció dirigix grups d'investigació, la qual cosa evidencia com els sostres de cristall continuen operant en la pràctica científica.
Psicologia com a ciència, però amb reptes socials
Per a moltes estudiants i professionals de la psicologia, estes dades resulten paradoxals: veuen com les seues companyes dominen les aules i els servicis clínics, però no aconsegueixen proporcionalment els llocs estratègics en universitats, centres d'investigació o estructures directives en l'àmbit públic i privat.
Esta situació no sols és una qüestió de justícia laboral o salarial, sinó que té implicacions per a la ciència i la societat. La diversitat de perspectives en la investigació i en la presa de decisions influeix directament en la qualitat i amplitud dels coneixements produïts —especialment en camps com la psicologia que estudien fenòmens humans complexos—.
11 de febrer i la necessitat de polítiques transformadores.
El Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència suposa una oportunitat per a posar en relleu estos desequilibris i reclamar accions concretes. Des de fomentar la visibilitat de les psicòlogues en llocs de lideratge fins a implementar polítiques retributives transparents i mesures de conciliació que eliminen les càrregues desiguals en la carrera professional, les propostes són moltes i urgents.
Organitzacions científiques i professionals, com els col·legis oficials i les associacions de psicologia, han manifestat el seu compromís amb la igualtat retributiva i l'eliminació de la discriminació salarial en tots els nivells de la professió.
A més, iniciatives educatives que promoguen referents femenins des d'edats primerenques són essencials per a combatre estereotips que encara dissuadeixen a xiquetes i jóvens d'imaginar carreres científiques, fins i tot en disciplines on la presència femenina ja és àmplia.
Conclusió: rècord de dones en psicologia que no es traduïx en igualtat.
Més dones estudien i exerceixen la psicologia a Espanya que mai, però eixe lideratge quantitatiu no es tradueix encara en igualtat de salari ni visibilitat institucional. L'11 de febrer convida a celebrar els assoliments i, al mateix temps, a renovar la voluntat col·lectiva per a derrocar les barreres que impedeixen que la igualtat d'oportunitats siga realment tangible.
Només així, reflexionen moltes professionals i acadèmiques, la psicologia podrà convertir-se no sols en una disciplina essencial per a entendre la ment humana, sinó també en un model d'equitat científica i laboral a Espanya.
Font: Infocop Psicología en España, ¿un modelo de igualdad?