Dia Mundial de la Infància (20 de novembre): promoure bons vincles en la infància és invertir en prevenció i benestar a llarg termini
Amb aquesta data es commemora la Convenció dels Drets del Xiquet/a (1989).
En Psicologia, l’afecció segura fa referència al vincle emocional que el xiquet o la xiqueta estableix amb aquelles figures significatives que li proporcionen protecció i seguretat. Açò, no significa criar evitant la frustració, ni la independència ja que en part, l’objectiu de la criança és que la persona siga autònoma i puga desenvolupar-se en les diferents àrees de la vida. El que resulta important és que la família i altres figures cuidadoresi/o properes, siguen suficientment sensibles, disponibles i coherents per observar i detectar les necessitats dels xiquets i xiquetes, i donar la resposta el més adequada possible.
La família exerceix un paper fonamental, però a mesura que van creixent, les relacions amb altres familiars, docents, amistats i altres adults significatius amplien la seua xarxa. Per això, parlar de desenvolupament saludable implica també afavorir entorns familiars, educatius i comunitaris segurs, lliures de violència i capaços de proporcionar oportunitats de participació, aprenentatge, autonomia i suport emocional. De fet, en aquesta commemoració, la campanya d’UNICEF posa el focus en el drets i la necessitat de que la veu d’aquest segment de la població, siga escoltada, que participe en la societat i en la creació de polítiques que els afecten (Los niños y niñas alzan su voz: Mi día, mis derechos, mi futuro).
Les experiències viscudes durant la infància poden deixar una empremta significativa en la manera en què una persona regula les emocions, interpreta les relacions o respon davant de l’estrès. Una trajectòria marcada per relacions afectives segures s’associa amb una millor competència socioemocional, major confiança en un mateix i en els altres i més recursos per a establir relacions satisfactòries. Les investigacions longitudinals també han trobat associacions entre la qualitat de les relacions familiars i socials durant la infància i una major seguretat en les relacions durant l’edat adulta.
Tanmateix, és important evitar una interpretació determinista. La infància influeix, però no condemna ni fixa de manera irreversible el futur psicològic d’una persona. La recerca mostra que els patrons d’afecció poden mantindre certa estabilitat, però també poden modificar-se a partir de noves experiències, canvis en l’entorn familiar, relacions significatives posteriors o intervencions psicològiques adequades. Una metaanàlisi sobre l’estabilitat de l’afecció va trobar una continuïtat moderada entre diferents moments del desenvolupament, no una correspondència absoluta, i altres revisions insisteixen que les experiències primerenques no determinen per si soles el funcionament adult.
Aquesta idea és especialment rellevant des de la Psicologia: promoure bons vincles en la infància és invertir en prevenció i benestar a llarg termini, però també és necessari transmetre que el desenvolupament continua durant tota la vida.
Disposar d’adults sensibles i protectors, créixer en entorns segurs i establir relacions basades en la confiança pot proporcionar una base sòlida per al desenvolupament. I quan aquestes condicions no s’han pogut donar, les relacions reparadores, el suport social i l’atenció psicològica poden ajudar a construir noves formes de relacionar-se amb un mateix i amb els altres.

