Noticia

El càncer de mama a Espanya

Segons l'informe Les xifres del càncer a Espanya 2026, elaborat per la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) en col·laboració amb la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer (REDECAN), s'estimen 38.318 nous diagnòstics de càncer de mama en dones durant 2026. Es tracta del tumor més freqüent entre la població femenina.

El mateix document situa la supervivència neta a cinc anys en el 87,8%, segons les dades de dones diagnosticades entre 2013 i 2017. Estes xifres permeten contextualitzar la importància d'atendre les necessitats que poden mantindre's a llarg termini, més enllà del tractament oncològic.

Ansietat, depressió i estrés en dones amb càncer de mama

La revisió sistemàtica i metaanàlisis Prevalença mundial d'ansietat, depressió i estrés en dones amb càncer de mama, de Halemani i col·laboradors (2026), va analitzar 60 estudis publicats entre gener de 2015 i març de 2025. Les investigacions van incloure dones d'entre 18 i 82 anys, amb mostres d'entre 30 i 16.392 participants.

Els resultats mostren una elevada freqüència de dificultats psicològiques. La prevalença global estimada d’estrès va ser del 38,2%, mentre que la de depressió es va situar al voltant del 36%. Per a l'ansietat, l'article presenta estimacions del 37,3% i del 36,0%, segons l'anàlisi considerada. Estes xifres han d'interpretar-se amb prudència, a causa de les importants diferències entre els estudis inclosos.

La revisió també assenyala la influència de factors econòmics, culturals i familiars en la salut mental. Entre les dificultats descrites figuren el temor a la recaiguda, els canvis en la imatge corporal, l'estigma i les barreres per a accedir a servicis especialitzats. L'equip investigador destaca la necessitat d'incorporar estratègies basades en l'evidència per a millorar l'atenció a estes dones.

La por a la recaiguda i els canvis en la vida quotidiana

L'informe Qualitat de vida i necessitats en supervivents de càncer a Espanya, publicat per la *AECC en 2025, analitza les dificultats que persisteixen després del tractament oncològic. L'estudi, basat en 3.009 entrevistes, examina diferents dimensions de la qualitat de vida, incloses les necessitats psicològiques, socials, físiques i econòmiques.

Els seus resultats indiquen que el 47,6% de les persones supervivents presenta por a la recaiguda. Este percentatge correspon al conjunt de supervivents de diferents tipus de càncer, no exclusivament al de mama. No obstant això, l'anàlisi específica d'este últim grup mostra majors dificultats relacionades amb l'aparença física, la sexualitat, els problemes cognitius i les preocupacions familiars.

En este context, la psicooncologia exerceix un paper essencial en l'atenció integral de les dones amb càncer de mama, tant durant el procés de malaltia com després del tractament. L'atenció psicològica resulta fonamental per a abordar les dificultats associades al diagnòstic i afavorir l'adaptació als canvis que poden produir-se en el dia a dia.

Quins tractaments psicològics poden ajudar?

La investigació també aporta resultats sobre els tractaments psicològics dirigits a dones amb càncer de mama. Una revisió sistemàtica i metaanálisis publicada en Frontiers in Oncology en 2026 va analitzar 19 assajos clínics aleatoritzats, amb 2.214 participants i 11 modalitats de tractament. El seu objectiu va ser comparar els resultats de diferents tractaments sobre la por a la recaiguda i altres indicadors psicològics.

Els resultats van identificar avantatges de la teràpia cognitiu-conductual per a reduir determinades preocupacions sobre la progressió de la malaltia i millorar la capacitat d'afrontament. La teràpia narrativa va mostrar resultats favorables davant les preocupacions relacionades amb la recaiguda. A més, l'entrenament d'habilitats en parella va presentar avantatges en algunes mesures de la por al fet que el càncer reaparega.

En relació amb l'ansietat i la depressió, van destacar la teràpia cognitiu-conductual i els tractaments basats en l'atenció plena. No obstant això, l'equip investigador adverteix d'una elevada variabilitat entre els estudis. Per això, considera necessaris nous assajos de qualitat, amb procediments comparables i seguiments prolongats, abans d'establir recomanacions definitives.

La importància de mantindre l'atenció psicològica després del tractament

E acaba un tractament oncològic no implica necessàriament la desaparició de les dificultats psicològiques. Els informes de la AECC mostren que algunes necessitats persisteixen durant anys, incloses les preocupacions per la salut, les relacions personals i l'adaptació als canvis derivats de la malaltia.

En este context, els resultats disponibles recolzen la importància d'avaluar les necessitats psicològiques de manera individualitzada i facilitar l'accés a tractaments adequats. L'atenció integral al càncer de mama ha de contemplar tant les conseqüències físiques com les psicològiques i socials, sense limitar el seguiment al control mèdic de la malaltia.