Dia Internacional del Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH), 13 de juliol

El context escolar te un paper important pel que fa a la seua identificació i detecció en una etapa primerenca. El diagnòstic és clínic.

Hui, 13 de juliol, és el Dia Internacional del Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH). És un trastorn del neurodesenvolupament, amb simptomatologia de falta d'atenció i/o hiperactivitat-impulsivitat, originat en la infància, que interfereix en el funcionament o el desenvolupament de la persona (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders - DSM-5). Les causes de l'aparició del TDAH són tant ambientals com genètiques i epigenètiques.

Arribat a aquest punt s’ha d’assenyalar que no totes les dificultats d’atenció o d’activitat excessiva, són sinònim de tindre aquest trastorn sinó que poden formar part del desenvolupament de la persona. El que determinarà el seu diagnòstic serà la freqüència, la duració i la intensitat de les manifestacions, així com les dificultats observades en els àmbits escolar, familiar i social (Protocol de detecció precoç del TDAH).

Precisament, el context escolar te un paper important pel que fa a la seua identificació i detecció en una etapa primerenca. I és que, l'alumnat identificat podrà ser entrenat abans que aquestes dificultats impedisquen l'adquisició de les habilitats instrumentals bàsiques, sent possible previndre molts dels fracassos en les àrees curriculars específiques i en l'aprenentatge en general. Aquest, és un argument més per a continuar promovent des del COPCV, la necessària presència dels psicòlegs i psicòlogues educatives en l’àmbit escolar. De fet, representants de l’Associació TDAH+16 de València, en una entrevista feta pel COPCV a l’any 2022, ja afirmaven que el paper dels centres educatius és fonamental així com realitzar una tasca conjunta i coordinada entre les institucions educatives, sanitàries, i socials.

En el Protocol de detecció precoç del TDAH, un document realitzat per professionals en salut mental infanto-juvenil, posa en relleu la importància de la seua detecció precoç, la intervenció psicopedagògica, i l’avaluació diagnòstica, en la qual es faça el diagnòstic diferencial amb altres trastorns mentals i metges per detectar possibles comorbiditats.

En aquest mateix document, afirmen que el diagnòstic clínic pertany fer-lo a professionals d’aquest àmbit però, assenyalen: “és natural que siguen els i les docents els qui més casos de TDAH detecten, donada la posició privilegiada que tenen per a observar i comparar la conducta i el funcionament cognitiu entre l'alumnat d'una mateixa edat”, per això, “en el centre educatiu es posarà en marxa el procediment d'avaluació psicopedagògica a través de l'orientador/a recopilant la informació necessària del tutor o tutora, de l'equip docent i de la família. Amb tot això s'establiran les capacitats, punts forts i punts febles i es constatarà la presència o no de dificultats escolars, així com el grau d'aquestes”.

Signes clínics d'alerta en edat preescolar. (Els símptomes han de mostrar-se desproporcionats per a l'esperable a la seua edat i, recordem, han de donar-se almenys en dos ambients):

  • Pobra disposició per al joc social amb altres xiquets.
  • Excés de preferència pels jocs esportius sobre els educatius.
  • Actitud destructiva davant els joguets i pobre interès sostingut pel joc.
  • Retard del llenguatge.
  • Retard i malaptesa en el desenvolupament de la motricitat fina adaptativa.
  • Dificultats per a l'aprenentatge dels colors, els números i les lletres.
  • Dificultats per al desenvolupament gràfic i per a la comprensió de la figura humana.
  • Immaduresa emocional.
  • Constants rebequeries i més accidents que els xiquets de la seua edat.

 

Alguns mites i falsedats sobre el TDAH:

  • Que no existeix
  • Que el TDAH és degut a una mala educació, que són persones vagues o dolentes.
  • Que es cura amb omega 3 o llevant el gluten o el sucre.
  • Que només són persones mogudes.
  • Que es lleva amb l'edat.
  • Que és un invent de les farmacèutiques per a vendre pastilles.

 

Per tot açò, s’ha de treballar de manera urgent cap a “un major coneixement de realitat que ens envolta, conscienciació, visibilitat, diagnòstics i tractaments” i per fer efectiva la inclusió del TDAH en tots els seus àmbits de la vida.

 

Informació relacionada: 

Entrevista Asociación TDAH+16 Valencia: “El nombre de casos diagnosticats ha crescut significativament, però no s'ha confondre'l amb un sobrediagnòstic”



Noticias relacionadas

  • 14/02/2025
El COPCV propone a la Conselleria de Educación el reconocimiento de la Psicología Educativa integrada en la orientación educativa actual

Desde el COPCV se ha apostado por una de las líneas estratégicas defendidas por la División de Psicología Educativa: la consideración de una Orientación Educativa Especializada a cargo de los/as profesionales de la Psicología.
Leer

  • 07/02/2025
Els anys treballats en GPM seran comptabilitzats com a mèrits en l'actual convocatòria de concurs-oposició per a professorat de secundària

Valorem positivament aquesta mesura ja que és una de les propostes fetes pel COPCV a la Conselleria d'Educació. (Orientació educativa).
Leer

  • 05/02/2025
4ª Encuentros en la Fundación. VÍDEO - Mª P. García Vera: 'Niños y adolescentes creciendo con el trauma: impacto en sus vidas y tratamientos'

4ª Encuentros en la Fundación. VÍDEO - Mª Paz García Vera: 'Niños y adolescentes creciendo con el trauma: impacto en sus vidas y tratamientos de elección'.
Leer

  • 03/02/2025
Entrevista a Pepa Izquierdo, psicóloga educativa: 'hay que alfabetizar a los jóvenes en autocuidado emocional'

Izquierdo recibió el premio CIDAP 2022 por su programa 'Cuídome. Prevención y cuidado de la salud mental en adolescentes'.
Leer

  • 24/01/2025
Proposta per fer de l'orientació educativa una eina eficaç en la prevenció

Considerem que l'actual model d'Orientació Educativa no és eficaç ja que permet exercir com a orientador a professionals de Grau o Llicenciatura de qualsevol especialitat malgrat no tindre competències en la detecció, prevenció i intervenció en desenvolupament, comportament i aprenentatge. Per això proposem que convisquen orientadors generalistes i especialitzats, els quals serien psicòlegs educatius.
Leer