Dia Internacional del Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH), 13 de juliol

El context escolar te un paper important pel que fa a la seua identificació i detecció en una etapa primerenca. El diagnòstic és clínic.

Hui, 13 de juliol, és el Dia Internacional del Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH). És un trastorn del neurodesenvolupament, amb simptomatologia de falta d'atenció i/o hiperactivitat-impulsivitat, originat en la infància, que interfereix en el funcionament o el desenvolupament de la persona (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders - DSM-5). Les causes de l'aparició del TDAH són tant ambientals com genètiques i epigenètiques.

Arribat a aquest punt s’ha d’assenyalar que no totes les dificultats d’atenció o d’activitat excessiva, són sinònim de tindre aquest trastorn sinó que poden formar part del desenvolupament de la persona. El que determinarà el seu diagnòstic serà la freqüència, la duració i la intensitat de les manifestacions, així com les dificultats observades en els àmbits escolar, familiar i social (Protocol de detecció precoç del TDAH).

Precisament, el context escolar te un paper important pel que fa a la seua identificació i detecció en una etapa primerenca. I és que, l'alumnat identificat podrà ser entrenat abans que aquestes dificultats impedisquen l'adquisició de les habilitats instrumentals bàsiques, sent possible previndre molts dels fracassos en les àrees curriculars específiques i en l'aprenentatge en general. Aquest, és un argument més per a continuar promovent des del COPCV, la necessària presència dels psicòlegs i psicòlogues educatives en l’àmbit escolar. De fet, representants de l’Associació TDAH+16 de València, en una entrevista feta pel COPCV a l’any 2022, ja afirmaven que el paper dels centres educatius és fonamental així com realitzar una tasca conjunta i coordinada entre les institucions educatives, sanitàries, i socials.

En el Protocol de detecció precoç del TDAH, un document realitzat per professionals en salut mental infanto-juvenil, posa en relleu la importància de la seua detecció precoç, la intervenció psicopedagògica, i l’avaluació diagnòstica, en la qual es faça el diagnòstic diferencial amb altres trastorns mentals i metges per detectar possibles comorbiditats.

En aquest mateix document, afirmen que el diagnòstic clínic pertany fer-lo a professionals d’aquest àmbit però, assenyalen: “és natural que siguen els i les docents els qui més casos de TDAH detecten, donada la posició privilegiada que tenen per a observar i comparar la conducta i el funcionament cognitiu entre l'alumnat d'una mateixa edat”, per això, “en el centre educatiu es posarà en marxa el procediment d'avaluació psicopedagògica a través de l'orientador/a recopilant la informació necessària del tutor o tutora, de l'equip docent i de la família. Amb tot això s'establiran les capacitats, punts forts i punts febles i es constatarà la presència o no de dificultats escolars, així com el grau d'aquestes”.

Signes clínics d'alerta en edat preescolar. (Els símptomes han de mostrar-se desproporcionats per a l'esperable a la seua edat i, recordem, han de donar-se almenys en dos ambients):

  • Pobra disposició per al joc social amb altres xiquets.
  • Excés de preferència pels jocs esportius sobre els educatius.
  • Actitud destructiva davant els joguets i pobre interès sostingut pel joc.
  • Retard del llenguatge.
  • Retard i malaptesa en el desenvolupament de la motricitat fina adaptativa.
  • Dificultats per a l'aprenentatge dels colors, els números i les lletres.
  • Dificultats per al desenvolupament gràfic i per a la comprensió de la figura humana.
  • Immaduresa emocional.
  • Constants rebequeries i més accidents que els xiquets de la seua edat.

 

Alguns mites i falsedats sobre el TDAH:

  • Que no existeix
  • Que el TDAH és degut a una mala educació, que són persones vagues o dolentes.
  • Que es cura amb omega 3 o llevant el gluten o el sucre.
  • Que només són persones mogudes.
  • Que es lleva amb l'edat.
  • Que és un invent de les farmacèutiques per a vendre pastilles.

 

Per tot açò, s’ha de treballar de manera urgent cap a “un major coneixement de realitat que ens envolta, conscienciació, visibilitat, diagnòstics i tractaments” i per fer efectiva la inclusió del TDAH en tots els seus àmbits de la vida.

 

Informació relacionada: 

Entrevista Asociación TDAH+16 Valencia: “El nombre de casos diagnosticats ha crescut significativament, però no s'ha confondre'l amb un sobrediagnòstic”



Noticias relacionadas

  • 20/06/2024
'Encuentros en la Fundación'. Maite Garaigordobil: '“La relevancia de la psicología educativa en el bienestar psicológico y en la prevención'

Webinar organizada por la FIDAP en colaboración con el COPCV y la Academia de Psicología de España. Tendrá lugar el 11 de julio a las 19:00h.
Leer

  • 18/06/2024
Mantenim una reunió amb el president del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana

Ambdues entitats coincideixen en la importància de que psicòlegs educatius estiguen dins el Sistema Educatiu Valencià.
Leer

  • 23/05/2024
El contexto educativo: clave para la prevención de la conducta suicida

Así lo afirma un estudio publicado en la revista School Mental Health y llevado a cabo por psicólogos/as.
Leer

  • 23/05/2024
Resum i fotografies de la XV Jornada de psicologia, educació i municipi del COPCV

En esta trobada professional celebrada recentment, s'ha recordat i argumentat la importància del municipalisme en la societat actual.
Leer

  • 17/05/2024
DEMÀ - Jornada “Psicologia municipal. Intervenció comunitària en l’àmbit educatiu i social”

El COPCV organitza aquesta activitat la qual es realitzarà el 18 de maig al Complex Esportiu Cultural Petxina de València. Activitat gratuïta prèvia reserva de plaça.
Leer

  • 13/05/2024
Guía práctica para la intervención en crisis suicidas

Editada por el departamento de salud del País Vasco (2024).
Leer