Factors i riscos psicosocials en el centre de la prevenció i del benestar psicològic en l'entorn laboral
Campaña 'Salud mental en el trabajo' del COPCV e INVASSAT. Con esta iniciativa anual, ambas entidades deseamos concienciar y sensibilizar acerca de la importancia del bienestar psicológico y la salud mental en la empresa.
FACTORS PSICOSOCIALS VS RISCOS PSICOSOCIALS
Els factors psicosocials són elements presents en l'organització del treball, en les tasques, en les relacions laborals i en tot tipus d'empreses. Influeixen directament o indirectament en la salut, el benestar psicològic i l'acompliment i inclouen aspectes com la càrrega de treball, l'autonomia, els horaris, el lideratge, les demandes emocionals, el suport social o la claredat de rol.
Estos factors psicosocials no són necessàriament un risc. Poden convertir-se en una font de benestar i motivació o en un risc psicosocial, depenent de com es manifesta, del context laboral, de la presència o absència de recursos i de les característiques personals de la persona treballadora.
Factor psicosocial: és una condició inherent al treball que influeix psicològica o socialment en la persona. Exemple: alta demanda cognitiva, atenció al públic, treball en equip, exigències emocionals.
Risc psicosocial: apareix quan eixe factor es presenta amb intensitat, duració o freqüència excessives, o quan existeix un desequilibri persistent entre les demandes del treball i la capacitat d'afrontament o els recursos disponibles.
Estes diferències estan fonamentades en aspectes com:
• Disseny del treball (organització, processos, lideratge).
• Característiques personals: experiència, autoeficàcia, estat emocional, recursos personals.
• Recursos laborals i socials disponibles: suport, claredat, autonomia, estabilitat.
• Equilibri demandes–recursos.
Des de la psicologia i en concret des de la Psicologia del Treball, abordem estes diferències fonamentades en importants teories de referència, algunes d'elles centrades en l'aparició de l’estrès i de l'esgotament emocional:
a) Model Demandes – Recursos Laborals (JD-R)
És el model contemporani més utilitzat a Europa i distingeix:
• Demandes laborals: aspectes del treball que requereixen esforç físic, mental o emocional (càrrega, conflicte de rol, exigències emocionals).
• Recursos laborals: elements que ajuden a aconseguir objectius i redueixen costos (autonomia, suport social, feedback, desenrotllament professional).
Este model planteja dos processos:
1- Procés de deterioració de la salut: demandes elevades → esgotament → burnout.
2- Procés motivacional: abundància de recursos → engagement → alt rendiment.
Per tant, segons este model un factor es converteix en risc quan les demandes superen els recursos durant un període prolongat.
b) Model Demanda–Control de Karasek
Explica que l’estrès laboral depén de:
•Demandes psicològiques del treball.
•Control o autonomia que té la persona per a prendre decisions.
Tipus de llocs:
•Alta demanda + baix control → treball tens, risc elevat.
•Alta demanda + alt control → treball actiu, afavoreix l'aprenentatge.
•Baixa demanda + baix control → treball passiu.
•Baixa demanda + alt control → treball ideal.
Com es pot apreciar en este model, el control transforma les demandes en desafiaments i redueix la resposta d’estrès.
c) Model Demanda–Control–Suport Social (Johnson & Hall)
Estén el model anterior afegint un tercer element: suport social. El suport actua com a amortidor emocional i reduïx la percepció d'amenaça. La combinació més perjudicial és: alta demanda + baix control + poc suport.
Comprendre els factors psicosocials des dels models teòrics de la psicologia del treball permet als professionals identificar amb precisió quan un element de l'entorn laboral constituïx una oportunitat i quan es converteix en un risc. La clau està en l'equilibri entre demandes i recursos, la percepció subjectiva del treballador, les característiques del lloc i la capacitat de l'organització per a dissenyar, planificar i gestionar entorns que protegisquen la salut mental i fomenten el benestar laboral
IMPORTÀNCIA D'UNA ADEQUADA GESTIÓ DELS RISCOS PSICOSOCIALS
La gestió dels riscos psicosocials constitueix un pilar fonamental en la salut laboral contemporània, atés que estos factors afecten de manera directa tant al benestar de les persones treballadores com a la competitivitat i sostenibilitat de les organitzacions. L'evidència científica i les dades de fonts institucionals (OMS, EUOSHA, INSST, etc.) mostren que l'exposició a riscos psicosocials (com ara pressió de temps, tracte amb clientela o usuaris difícils, demandes emocionals elevades, falta de suport social, escassa autonomia o conflictes interpersonals) té efectes significatius sobre la salut física i mental, la productivitat i el funcionament general de les empreses.
D'altra banda, des de la perspectiva organitzativa, la gestió psicosocial és essencial per a reduir l'absentisme i el presentisme. L'evidència mostra que situacions de sobrecàrrega, escassa autonomia, ambigüitat de rol o falta de reconeixement incrementen tant les baixes laborals justificades com la presència de persones que acudeixen al treball en condicions de salut no òptimes, la qual cosa repercuteix directament en la qualitat del servici, la productivitat i el rendiment sostingut
Així mateix, la gestió de riscos psicosocials exerceix un paper clau en la retenció del talent i la reducció de la rotació no desitjada. Les organitzacions que compten amb entorns laborals saludables mostren nivells superiors de compromís, cooperació i fidelització, especialment en sectors on el desgast és freqüent per la interacció contínua amb usuaris, pacients, estudiants o clientela. La millora del clima laboral i del suport social repercuteix en un augment del benestar subjectiu, de la satisfacció laboral i de la confiança en la direcció, enfortint així la cohesió interna i la capacitat d'afrontar situacions complexes.
Integrar la vessant psicosocial en la planificació preventiva facilita l'adaptació del treball a la persona i no al contrari, seguint el principi tècnic d'adequació del lloc a les capacitats actuals i futures de la plantilla.
Les organitzacions que implementen avaluacions psicosocials rigoroses i plans d'acció estructurats experimenten menors costos derivats de la rotació, la pèrdua de productivitat, les baixes prolongades, els conflictes i les reclamacions. A més, desenrotllen major resiliència organitzativa, entesa com la capacitat de sostindre l'activitat fins i tot en contextos d'alta incertesa. L'enfortiment dels recursos personals i col·lectius afavoreix una cultura de prevenció que transcendeix el compliment normatiu i es converteix en un actiu estratègic.
PRESÈNCIA CREIXENT DELS RISCOS PSICOSOCIALS.
Els canvis recents de caràcter tecnològic, demogràfic, i organitzatius venen transformant el món del treball. De fet, molts dels riscos laborals emergents com els derivats de la digitació, la flexibilització laboral, l'increment de les relacions interpersonals i socials en la prestació de servicis o les exigències de conciliar el treball amb altres esferes de la vida, són de caràcter psicosocial i la seua avaluació, diagnòstic i prevenció introdueixen una important complexitat i reptes. A més, la pandèmia ha produït una major consciència sobre la salut mental i el sentit del treball. Els problemes de salut mental afloren en grau més alt per la disminució dels tabús i pors a l'estigmatització.
Les fonts europees i nacionals coincideixen que els riscos psicosocials continuaran augmentant la seua rellevància en els pròxims anys, per diversos motius:
• Digitalització i noves formes de treball (teletreball, hiperconectividad, treball en plataformes), que poden augmentar la càrrega mental, la difuminació de límits entre vida laboral i personal i l'aïllament social.
• Envelliment de la població treballadora, que incrementa la vulnerabilitat a determinades formes d’estrès i a problemes de salut crònics.
• Transicions ecològica i climàtica, amb nous escenaris d'incertesa, reorganització laboral i impactes indirectes sobre la salut psíquica.
Tant l'avaluació dels riscos com el disseny i implementació d'intervencions preventives requereixen la introducció de canvis intencionats i planificats, sustentats en l'evidència científica. Este procés implica una labor de disseny organitzatiu en la qual resulta imprescindible incorporar la perspectiva i les necessitats dels diferents grups d'interés. Així mateix, estes actuacions solen demandar un enfocament multinivell que integre el nivell individual de les persones treballadores, el de les unitats o equips de treball i el de l'organització en el seu conjunt.
Per tant, col·locar la gestió dels riscos psicosocials en el centre de l'estratègia organitzacional fomenta el benestar present i futur, i posiciona a les empreses com a Agents de Salut.
Tota la informació de la campanya ací.
