Davant problemes de Salut Mental, el suport de l'entorn laboral és clau per a la recuperació i la reincorporació
Campanya 'Salut Mental en el Treball' del COPCV i INVASSAT.
La gestió adequada dels problemes de salut mental en l'entorn laboral s'ha convertit en un element estratègic per a les organitzacions modernes. Actualment, la cultura organitzacional ha de contemplar i integrar accions i recursos que permeten ajudar a les persones treballadores que travessen dificultats psicològiques i ho posen en coneixement de l'organització.
Segons les dades arreplegades pel Sistema d'Informació Sanitària del SNS, el 20% de la ciutadania espanyola de 15 o més anys, presenta problemes de salut mental, situant-se com un dels principals problemes crònics de salut registrats en Atenció Primària. Això significa que, en qualsevol organització de tamany mitjà o gran, probablement hi haurà persones treballadores que estiguen passant per un episodi de malestar mental; recuperant-se d'un; o presentant vulnerabilitats temporals. No és una excepció ni una anomalia, sinó una realitat humana que forma part del treball, igual que les malalties físiques. No obstant això, a diferència d'estes últimes, el silenci i l'estigma continuen sent barreres molt fortes que retarden la busca de xarxes de suport i d'ajuda professional.
L'errònia creença que travessar un problema de salut mental deixa una marca permanent en la trajectòria professional, encara està profundament arrelada en moltes cultures organitzatives malgrat que l'evidència científica demostra el contrari quan es fonamenta des de la pràctica de la psicologia.
Al llarg de la vida és normal passar per períodes de malestar emocional i psicològic, i fins i tot per problemes de salut mental, alguns dels quals poden estar relacionats amb el treball. La majoria dels casos milloren i molts són reversibles. És més, se solen generar aprenentatges que augmenten la capacitat d'afrontament futur. Per això, parlar de salut mental en l'empresa no hauria d'activar temor sinó responsabilitat i oportunitat de millora col·lectiva.
Les intervencions psicològiques basades en l’evidència redueixen significativament els símptomes de la depressió, ansietat i trastorns relacionats amb l’estrès (Infocop.es). El més rellevant per a l'entorn laboral és que no sols disminueix el malestar subjectiu, sinó que millora el funcionament quotidià, la capacitat de concentrar-se, la presa de decisions, la qualitat de les relacions i l'energia disponible, a més, un aspecte fonamental és la prevenció de recaigudes. Nombrosos estudis indiquen que les persones que han aprés estratègies cognitives i conductuals en teràpia, mantenen millora durant més temps i disposen de ferramentes per a detectar precoçment senyals de risc. No es tracta únicament d'eixir de l'episodi, sinó de fer-lo amb una major capacitat de resiliència, millor gestió de la pressió i millors habilitats comunicatives, competències clau en contextos de complexitat creixent, canvi tecnològic continu i alta incertesa. Per tant, etiquetar a algú pel seu historial psicològic és injust i implica desaprofitar talent potencialment enfortit.
L'ENTORN LABORAL TÉ UN PAPER DECISIU
Quan companys i superiors reaccionen amb comprensió i respecte, el pronòstic millora. Per contra, quan predomina la sospita o el rumor, augmenta l'evitació i l'aïllament.
El lideratge efectiu en salut mental no consisteix a fer de terapeuta sinó a crear condicions de seguretat psicològica, permetre converses honestes, facilitar accés a recursos, realitzar ajustos raonables quan són necessaris, i de mantindre un seguiment pròxim i respectuós.
Promoure esta mirada transforma la cultura corporativa: el missatge implícit deixa de ser ‘aguanta’ per a passar a ser ‘cuida't i deixa que et cuidem’; es reemplaça la por de parlar, per la confiança.
Un altre dels eixos fonamentals és la confidencialitat com una forma de cura: protegir la informació personal reforça la confiança i la seguretat psicològica en l'equip.
El paper de l'equip de treball és fonamental podent-se convertir en una de les principals xarxes de suport i en un espai segur on la persona se senta compresa. És recomanable que els companys i companyes escolten sense intentar diagnosticar ni emetre valoracions per a evitar estigmatitzar. Així mateix, és important preguntar directament què necessita, en lloc de fer suposicions que poden resultar errònies o fins i tot contraproduents.
Des de la perspectiva de la direcció i els comandaments intermedis, l'enfocament ha de ser encara més estructurat i conscient. Si acceptem que la carrera laboral és llarga i que la majoria de les persones travessarà períodes de vulnerabilitat, resulta evident que és necessari construir sistemes de suport, normalitzar l'ús de l'ajuda psicològica i reconèixer que la recuperació és l'habitual. La cultura organitzacional ha de comprometre's a generar entorns en els quals parlar de salut mental siga segur com una condició imprescindible per a la prevenció.
En este punt, cal assenyalar que el retorn al treball després d'una baixa per motius psicològics requereix un acompanyament específic, planificat i progressiu per part de l'empresa la qual, ha de tindre en compte tant les demandes del lloc com l'estat de la persona. I és que, el lideratge no es limita a la gestió de tasques, sinó que es demostra en la capacitat de cuidar a les persones, especialment en moments de vulnerabilitat.
La confiança organitzacional juga un paper determinant en la recuperació. Quan les persones perceben que el seu entorn laboral és comprensiu i segur, es facilita la recuperació psicològica i s'accelera la reincorporació efectiva. En última instància, cuidar de la salut mental de les persones treballadores és una inversió estratègica: les organitzacions que cuiden a les seues persones són les que millor protegeixen i desenvolupen el seu talent.
Tota la informació de la campanya ací.