Rosa Molero Mañes: “La Psicologia aporta elements essencials en el treball amb xiquets i xiquetes”
Amb motiu de la XI Jornada de Psicologia, Educació i Municipi celebrada el 19 de maig, el COPCV entrevista a la Directora General d’Infància i Adolescència. Molero afirma que la tasca d’este col•lectiu professional és fonamental dins la creació de la nova llei Valenciana d’Infància i Adolescència pels seus coneixements teòrics, d’avaluació, intervenció i habilitats relacionals.
R.Molero, Directora General d'Infància i Adolescència, junt a Andrea Ollero, Vocal del COPCV, en la XI Jornada de Psicologia, Educació i Municipi
Entre les quatre ‘P’ que afirmen són la base del treball que realitzen des de la Direcció, es troba la Participació. Com i en quins casos poden participar infants i adolescents?
La participació de xiquets, xiquetes i adolescents en la vida pública no és una opció, és un dret. Encara que la Convenció de Drets de la Infància no l'esmente expressament, l'Observació nº 12 del Comité de Drets del Xiquet deixa clar que el dret a ser escoltat en tots aquells assumptes que els afecten i a que la seua opinió es tinga en compte, assisteix als xiquets i a les xiquetes tant a títol individual com col·lectiu. La participació és una manifestació d'aquest dret, complementat amb altres, també arreplegats en la Convenció, com ara la llibertat d'expressió, de pensament o d'associació.
A banda d'un dret, la participació infantil es una eina fonamental per a desenvolupar una cultura de ciutadania activa. Viure l'experiència d'intervindre en la presa de decisions públiques, com, per exemple, les característiques i prestacions que ha de tindre un parc, o tindre l'oportunitat d'interpel·lar directament als responsables polítics és un bon començament per a comprendre que la democràcia es molt més que votar de tant en tant, que, com a ciutadans i ciutadanes, ens correspon el protagonisme dels afers d’interès general.
Les xiquetes i els xiquets poden participar en una àmplia gamma d'assumptes, com la salut, l'economia, l'educació o el medi ambient, que son determinats per al seu benestar i per al seu futur. Ara bé, la participació infantil requereix un entorn i unes condicions adequades. Per a poder participar, els xiquets i les xiquetes han de rebre una informació accessible i adaptada a la seua maduresa. Se'ls ha de consultar respecte de qüestions que siguen pertinents, que guarden relació amb la seua vida i la seua experiència. Els ambients i els mètodes de treball han d'adaptar-se a la seua capacitat i han de comptar amb el recolzament de persones amb formació i qualificació específica per a facilitar la seua participació.
En la Comunitat Valenciana tenim experiències de bones pràctiques de participació infantil. Tant els municipis que formen part de la xarxa de Ciutats Amigues de la Infància impulsada per UNICEF (Alzira, Mislata, Morella, Quart de Poblet, Sagunt i Torrent), com altres (Xàbia, Gata de Gorgos, Teulada, La Vall D'Uixó, Vila-real, Alaquàs, Picassent, Bellreguard, La Font d'En Carròs, L'Eliana, Aldaia, Villanueva de Castellón) compten amb òrgans de participació de xiquets i xiquetes. I altres localitats, com Almussafes, estan engegant-los.
Fins i tot, tenim la interessant experiència del Consell de Xiquets de la Ciutat de les Arts i les Ciències, en el que xiquets i xiquetes de 5é i 6é de Primària de centres de la Comunitat Valenciana opinen respecte de diverses qüestions del museu (exposicions, activitats, instal·lacions, etc.), i també aporten idees sobre nous continguts.
Quin és el paper del professional de la Psicologia en la nova llei Valenciana d’Infància i Adolescència?
De moment, els i les professionals de la Psicologia estan contribuint a construir la llei, juntament amb altres col·lectius, entre ells, els propis xiquets i xiquetes.
Hem volgut que el procés d'elaboració de la llei siga un procés col·lectiu i obert a la ciutadania. En primer lloc, varem fer una consulta ciutadana, a través de la pàgina web de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, en la que es va preguntar pels problemes a què podria atendre la nova norma i les solucions alternatives, la pertinència de modificar l'actual llei i sobre els seus objectius. Posteriorment hem impulsat una comissió per a la redacció del esborrany del avantprojecte de llei en la que estan representats, entre altres, els sindicats i les entitats del tercer sector presents en el fòrums d'infància (impulsors del Pacte Valencià per la Infància, membres de la Comissió de Treball de Protecció a la Infància i a la Adolescència, membres de la Comissió d'Acolliment Familiar i Adopció), els municipis i diputacions, els diversos departaments de l'Administració de la Generalitat amb competències relacionades amb drets de la infància (sanitat, educació, policia autonòmica, etc.) i també, es clar, els col·legis professionals.
Els psicòlegs i psicòlogues participen en aquesta comissió com a col·lectiu professional, mitjançant la representació del COP-CV, però també tenen una presència molt important derivada de les seues ocupacions arran del sistema de protecció i del conjunt de serveis destinats a la infància.
A hores d'ara, la comissió, organitzada en cinc grups de treball, està estudiant les propostes arreplegades en la consulta ciutadana i valorant el contingut de la llei vigent, per proposar els canvis normatius que calguen.
És un perfil professional especialment indicat per a treballar amb menors d’edat i en l’àmbit educatiu?
La Psicologia aporta elements essencials en el treball amb xiquets i xiquetes, com, per exemple, la perspectiva evolutiva o la identificació dels factors socials i emocionals que incideixen en els comportaments infantils. Es evident que els avanços en el coneixement del desenvolupament neuropiscològic o la comprensió del paper que els vincles amb els cuidadors primaris juguen en la construcció de la personalitat, per esmentar només dues de les seus contribucions, son imprescindibles en qualsevol actuació professional amb xiquetes i xiquets.
Però el paper dels psicòlegs i les psicòlogues va mes enllà d'aquestes aportacions teòriques. La nostra capacitació inclou tècniques d'avaluació e intervenció i habilitats relacionals que son molt útils en la tasques educatives, terapèutiques o d'intervenció social amb infants.
Crec que som necessaris fins i tot per a que es facen efectius el drets de la infància. Trobem dos exemples en la Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor, recentment reformada. En el seu article 2.3 inclou entre els criteri per a ponderar l'interés superior del menor, la seua maduresa, o el irreversible efecte del pas del temps en el seu desenvolupament, criteris que, per a ser valorats acuradament precisen de competències professionals pròpies de la psicologia. D'altra banda, quan l'article 9, que regula el dret a ser escoltat, disposa que en els procediments judicials o administratius les compareixences de xiquets i xiquetes es duran a terme de forma adequada a la seua situació i desenvolupament i amb l'assistència, si es necessari de professionals qualificats, crec que està apuntat quasi directament a professionals de la psicologia.
Desitja parlar de qualsevol altre tema o aspecte?
M'agradaria aprofitar l'ocasió que em brindeu per a fer una crida als companys i companyes de professió que treballen amb la infància a potenciar, dins del seu àmbit laboral, les practiques basades en l'enfocament de drets. Tinguem sempre ben present que la nostra tasca amb les xiquets i les xiquetes té com a finalitat última garantir que tots i totes puguen fer efectius els drets que els reconeix la Convenció del Drets de la Infància i la normativa que la desenrotlla.
Informació relacionada: