Dia Mundial Contra l'Assetjament Escolar (2 de maig)
Entrevista a Andrea Ollero, vicedegana del COPCV i psicòloga educativa: 'El paper dels psicòlegs i psicòlogues educatives dins dels centres escolars és fonamental per treballar amb l’equip directiu i professorat amb la identificació de relacions socials desequilibrades entre l’alumnat'
Hui, 2 de maig és el Dia Mundial contra l'Assetjament Escolar, un assetjament dins el qual s’ha de contemplar també aquell que es desenvolupa en línia.
En maig de 2023 el Ministeri d'Educació i Formació Professional va presentar el primer Estudi Estatal de la Convivència Escolar en Educació Primària. Entre les dades que aportaren destaquen que "malgrat el bon clima general, un 9,53% de l'alumnat assenyala haver-se sentit assetjat i un 9,2% haver patit ciberassetjament. D'altra banda, el 4,58% admet haver assetjat alguna vegada a un company i el 4,62% haver ciberacosado a una persona". Aquest informe assenyala que "quan un alumne presencia una situació d'assetjament, el 30,9% ho comunica a un professor, el 20,17% a un familiar i el 14,8% a un company. El 9,83% assenyala haver-se enfrontat a l'assetjador i el 7,17% no va saber què fer".
El bullying impacta negativament en els xiquets i xiquetes que ho pateixen així com en les famílies en totes les àmbits de la seua vida. Des de fa anys, aquest assetjament que es dona en un context concret com és l’escolar, s’amplia amb la presència de les xarxes socials. És fonamental contar amb ferramentes de prevenció, identificació i intervenció i amb professionals amb coneixements relatius a l’evolució i la conducta com son els i les psicòlogues educatives. Per això, entrevistem a la vicedegana del COPCV, Andrea Ollero, en qualitat de psicòloga educativa.
Quins poden ser els indicis de que s'està donant un cas d'assetjament dins l'escola o per companys a través de les xarxes? Fixant-nos tant en les persones agressores com en les víctimes.
La negativa o malestar psicosomàtic pels matins per anar a l'escola podria ser uns dels símptomes o indicis de que hi ha problemes en les relacions socials. Un dels senyals més comuns tant en l'escola com en les xarxes, és el canvi d'estat d'ànim ja siga de decaïment o d'enfadament. A més, de no voler eixir de casa, deixar els costums socials, etc.
Les persones agressores són més difícils d'identificar ja que poden ser considerats líders socials, encara que siguen negatius. La família podria interpretar senyals d'èxit. De vegades solen compartir valors amb la pròpia família com l’elitisme o l'exclusió social.
Tant víctimes com agressors podrien tindre una disminució del rendiment escolar.
Quin és el paper dels psicòlegs i de les psicòlogues educatives dins les escoles per a previndre, identificar y desenvolupar actuacions que erradiquen la situació i que s'ocupen tants dels xiquets i xiquetes implicades com de la resta de la comunitat educativa?
La Conselleria d'Educació conta amb protocols específics per a poder posar-los en marxa de manera immediata. El paper dels psicòlegs i psicòlogues dins dels centres escolars és fonamental per treballar amb l’equip directiu i professorat amb la identificació de relacions socials desequilibrades entre l’alumnat que puga potenciar l’aïllament de qualsevol alumne/a o qualsevol tipus de violència exercida cap a aquest, a més consentida i suportada per un grup de companys/es.
Dins dels processos de socialització que es donen entre els grups de xiquets i xiquetes des de menuts fins a l’adolescència, podem trobar-nos conflictes comuns de lideratge o de la necessitat de tenir amics i amigues que poden crear diferents tipus d’enfrontaments. Es podrien considerar naturals si són esporàdics i no s’enquisten en el temps amb els mateixos alumnes. Tots els conflictes socials no es poden interpretar com assetjament encara que sempre hi ha que prendre mesures per a resoldre-los dins dels paràmetres de la convivència del centre.
El treball en els grups de classe dirigit a la cohesió del grup, les fortaleses de la diversitat, el valor de l’amistat, o l’empatia, seran essencials en la prevenció. També la cohesió i els respecte entre les pròpies famílies, prioritzar els valors en l’educació com el companyonia, la tolerància a la frustració, l’empatia cap a l’altre i habilitats socials, evitant estils educatius sobreprotectors.
Un líder positiu té més probabilitat d’èxit social, escolar i laboral. Les relacions familiars, entre germans, els hàbits socials familiars, etc., han de ser models positius per a resoldre conflictes i per a la relació entre iguals.
Pot haver-hi alumnat amb situació de més vulnerabilitat perquè hi ha diferències evidents com diferents cultures, capacitats intel·lectuals, aspecte físic, etc. Els missatges de la publicitat o de les xarxes socials i mitjans de comunicació dirigits als beneficis de les diferències, l’acceptació i autoestima de les peculiaritats de cadascú, també poden ser un factor preventiu. Cal lluitar i rebel·lar-se davant els missatges d’odi i d'intolerància. Com altres violències, l’assetjament escolar pot ser estructural de la societat on vivint.
Quines són les conseqüències de patir assetjament? Poden tindre conseqüències a llarg termini?
Poden haver conseqüències molt negatives en el benestar psicològic de la persona que ha patit bullying i també del seu entorn familiar. Hi haurà qui desenvolupe capacitats de superació de situacions estressants o d’adverses i siga especialment resilient. Siga com siga. s’aconsella l’atenció especialitzada d’un professional de la Psicologia.