El COPCV participa en la Comissió especial d'estudi de l’assetjament escolar de les Corts Valencianes
Óscar Cortijo, vicedegà i expert en la matèria, ha explicat les fases, els mecanismes i les conseqüències del bullying, així com les ferramentes per a previndre'l i actuar.
El 6 d’octubre, la Comissió especial d'estudi de l’assetjament escolar, integrada per representants polítics de totes les forces polítiques, va dedicar la jornada a escoltar a professionals i associacions relacionades amb esta problemàtica amb l’objectiu de fer un anàlisi de la situació i posar en marxa polítiques, mesures i protocols per previndre i actuar davant esta situació que afecta a tots els àmbits de la vida.
Entre els compareixents, va estar el nostre vicedegà, Óscar Cortijo. Per contextualitzar, Cortijo va afirmar que “l’assetjament escolar és un procés amb diverses fases, que te una intencionalitat de provocar malestar o aconseguir una finalitat, i que hi ha una relació asimètrica entre la víctima i els assetjadors. El bullying a més, atempta contra els drets fonamental i la dignitat de la infància”.
Va donar molta importància al fet de mesurar per detectar i poder previndre situacions d’assetjament en fase avançada. I és que tant ell, com el psicòleg Iñaki Piñuel, qui participà en esta comissió moments abans, varen explicar que el bullying te quatre fases:
Fase 1 i 2: Es produeixen incidents puntuals que comencen a repetir-se i reforcen la conducta d’aquells que assetgen. És ací on l’autoestima de la víctima comença a vore’s afectada negativament. Els dos experts coincideixen en assenyalar que en este moment, es pot intervindre de manera preventiva. “Es pot invertir la situació, evitant que el xiquet o xiqueta es convertisca en víctima i per altra banda, es pot contindre la conducta dels assetjadors”, va dir Piñuel.
En les fases 3 i 4, “ja ens trobem a un xiquet o xiqueta amb un quadre d’estrès posttraumàtic que l’única cosa que volé s eixir d’eixa situació. En este punt, ja està afectat psicològicament i necessita de tractament. Són les situacions que eixen a la llum ja que els pares demanen el canvi del centre ja que tot el grup d’iguals està contaminat i participa en este procés”, ha continuat.
Tornant a la intervenció del vicedegà, és imprescindible fer menció d’alguna de les dades que ha aportat i es que, el 90% és violència psicològica enfront del 10% que és física. Estes xifres i la freqüència o repeticions de les conductes hostils, són importants a l’hora de tractar el problema perquè són les que “generen indefensió apresa i va destruint la resistència de xiquets i xiquetes”.
Durant la compareixença, Cortijo ha parlat sobre els comportaments violents (intimidació, ridicularitzar, buit social, agressió física,etc.); les seues conseqüències (estrés, somatitzacions, canvis d eprsonalitat, baix rendiment escolar, etc.); i les errades a l’hora d’intervindre (mancança de protocols preventius front els reactius, banalització, ocultació de casos per part dels centres per evitar l’estigmatització, etc.).
El psicòleg ha vullgut finalitzar amb una mirada esperançadora afirmant que existeixen programes d’intervenció preventiva i protocols basats en el bon tracte, que funcionen; que s’han de prendre medicions sobre l’estat de cadascuna de les aules perquè “allò que no es mesura, no existeix”.
Per vore la Comissió feu clic ací
