Halloween i la tolerància a elements 'terrorìfics'
Parlem del contracondicionament com a tècnica de modificació de conducta.
Eres de les persones a les quals els encanta la festa de Halloween o pel contrari t’horroritza? Davant les disfresses i caretes de monstres, zombis, ferides descomunals i sang, l’ésser humà pot reaccionar de molt diverses formes. Siga como siga, sembla que en Halloween, la majoria ho accepta amb humor, pegant crits i al mateix temps, rient-se. Esta aparent incoherència es deu a que sabem que tots estos elements no són reals.
Este fet, ens serveix d’excusa per parlar sobre el contracondicionament, un procediment integrat dins el condicionament clàssic de la Teràpia Conductivo Conductual el qual treballa l’associació de dos estímuls oposats i no neutres, com fa el condicionament clàssic. Segons els experts, esta tècnica és adequada per a tractar algunes fòbies i algunes addiccions.
Sembla que l'any 1924 Mary Cover Jones (1896-1987), psicòloga estatunidenc, va utilitzar per primera vegada el contracondicionamient en el tractament de la fòbia d’un xiquet que tenia por als conills. El que va fer és donar-li un menjar agradable al xiquet mentre aquest, compartia l’habitació amb un conill a molta distància. Dia rere dia, i de manera progressiva, anaven apropant-li el conill. Al final el xiquet era capaç d'acariciar-lo sense mostrar cap resposta d'ansietat.