La importància d'abordar les necessitats de salut mental de les persones que consumeixen drogues
Dia Internacional de la Lluita contra l'Ús Indegut i el Tràfic Il·lícit de Drogues (26 de juny).
Hui, 26 de juny, es commemora el Dia Internacional de la Lluita contra l'Ús Indegut i el Tràfic Il·lícit de Drogues, una jornada en la qual organismes internacionals adverteixen de l'elevada disponibilitat de drogues il·lícites, l'aparició contínua de noves substàncies psicoactives i l'augment dels riscos associats al consum. A Europa, els experts alerten a més de la creixent complexitat dels mercats de drogues, la presència de compostos cada vegada més potents i la necessitat d'enfortir la prevenció, la detecció, l'atenció sanitària i les intervencions basades en l'evidència científica per a reduir els danys associats al consum i protegir la salut mental.
Sota el lema «El problema mundial de les drogues: problemes recurrents, nous reptes i respostes innovadores», Nacions Unides posa el focus en la necessitat de combinar la resposta a desafiaments persistents amb el desenvolupament de noves estratègies capaces d'adaptar-se a una realitat en constant evolució.
En este context, l'Informe Europeu sobre Drogues 2026: Tendències i Evolució, publicat per l'Agència de la Unió Europea sobre Drogues (EUDA), ofereix una visió actualitzada de la situació a Europa i alerta sobre l'aparició de nous riscos per a la salut relacionats amb el consum de drogues.
Una oferta elevada i mercats cada vegada més complexos
Segons la EUDA, la disponibilitat de drogues il·lícites continua sent elevada a Europa. Al mateix temps, la creixent integració entre els mercats tradicionals de drogues i els de noves substàncies psicoactives està generant escenaris cada vegada més complexos per als sistemes de salut i per als responsables de dissenyar les polítiques de resposta.
L'informe adverteix que els consumidors poden veure's exposats de manera involuntària a substàncies altament potents presents en barreges, comprimits o altres productes, la qual cosa incrementa el risc d'intoxicacions, danys greus per a la salut i fins i tot defuncions. A més, assenyala que la diversificació dels productes disponibles i l'aparició de noves substàncies amb riscos encara poc coneguts plantegen importants desafiaments per al monitoratge i la prevenció.
Es destaca també que l'evolució dels mercats de drogues es veu influïda per múltiples factors, entre ells el desenrotllament tecnològic, els canvis en les rutes de trànsit i la creixent interacció entre les drogues il·lícites tradicionals i les noves substàncies psicoactives.
Més de mil substàncies psicoactives sota vigilància
Un de les dades més rellevants de l'informe és el creixement sostingut del nombre de noves substàncies psicoactives detectades a Europa. A la fi de 2025, la EUDA monitorava 1.050 noves substàncies psicoactives, de les quals 50 van ser notificades per primera vegada durant eixe mateix any.
El Sistema Europeu d'Alerta Primerenca va rebre notificacions sobre 27 nous cannabinoides en 2025, elevant a 304 el nombre total de substàncies d'este tipus sota seguiment.
L'informe arreplega també que des de 2009 s'han identificat 95 nous opioides en el mercat europeu. Només en 2025 es van notificar set noves substancies opioides, sis d'elles classificades com a opioides altament potents, inclosos nitacenos i orfinas, que poden arribar a ser centenars de vegades més potents que l'heroïna.
En relació amb estes substàncies, la EUDA assenyala que durant 2024 els estats membres de la Unió Europea van registrar aproximadament 54.600 confiscacions o intercepcions de noves substàncies psicoactives, que van representar el 99,8% de les 55,1 tones notificades a la Unió Europea, Noruega i Turquia.
Opioides sintètics i sobredosis: una preocupació creixent
L'Agència Europea presta especial atenció als opioides sintètics altament potents, que han sigut associats a episodis d'intoxicacions mortals i no mortals en diferents països europeus. Encara que estes substàncies encara no predominen en el conjunt del mercat europeu, adverteix que canvis ràpids en l'oferta podrien afavorir la seua expansió i augmentar el risc de brots de sobredosis i defuncions.
Entre juny de 2024 i gener de 2026, cinc Estats membres van notificar 18 defuncions i cinc casos d'intoxicació aguda no mortal associats a l'exposició a *orfinas, un grup d'opioides sintètics d'elevada potència.
L'informe també assenyala que, entre 2024 i 2025, el fentanil va estar associat a més de 100 morts induïdes per drogues a Bulgària, una dada que reflecteix la preocupació creixent per esta mena de substàncies.
Salut mental i prevenció del suïcidi.
Al costat dels riscos físics associats al consum de drogues, la EUDA posa en relleu la importància d'abordar les necessitats de salut mental de les persones afectades.
Segons l'informe, aproximadament una de cada set morts per sobredosis notificades en 2024 va ser classificada com a intencional, és a dir, associada a una conducta suïcida. A més, les dades disponibles mostren una major proporció de morts per sobredosis amb intenció suïcida entre les dones que entre els homes.
Davant esta situació, l'agència considera necessari desenvolupar intervencions específiques, incloent-hi servicis de salut mental i programes de prevenció del suïcidi adaptats a les persones que presenten problemes relacionats amb les drogues i trastorns mentals concurrents.
Respostes innovadores basades en l'evidència
El lema triat enguany per Nacions Unides fa referència expressa a la necessitat d'impulsar respostes innovadores. Entre elles destaca la gestió de contingències, una intervenció conductual recolzada per dècades d'investigació i que està rebent una atenció creixent com a tractament per a determinats trastorns per consum de substàncies.
Segons arreplega la American Psychological Association (APA), esta intervenció consisteix a oferir incentius quan la persona aconsegueix objectius relacionats amb la recuperació, com l'obtenció de resultats negatius en proves de detecció de drogues. L'APA assenyala que la gestió de contingències compta amb una sòlida base científica i ha demostrat la seua eficàcia en més d'un centenar d'estudis realitzats durant les últimes dècades.
A més, en un estudi realitzat amb prop de 3.000 pacients amb trastorn per consum d'estimulants atesos en la Veterans Health Administration dels Estats Units, els qui van rebre esta intervenció van presentar una probabilitat un 41% menor de morir en el termini d'un any en comparació amb els qui no van participar en el programa.
L'acumulació d'evidència ha portat al fet que diverses organitzacions científiques consideren esta intervenció com una opció de referència per al tractament del trastorn per consum d'estimulants. Així mateix, diferents iniciatives estan explorant noves formes d'implementació, incloses modalitats digitals que podrien facilitar l'accés a estos programes.
Un repte que exigeix vigilància, prevenció i tractament
La EUDA conclou que Europa s'enfronta a un fenomen cada vegada més dinàmic, marcat per la ràpida aparició de noves substàncies, la diversificació dels productes disponibles i l'evolució constant dels mercats de drogues. Davant este escenari, considera prioritari reforçar els sistemes de vigilància, millorar la capacitat de resposta sanitària i ampliar l'accés a intervencions preventives i terapèutiques basades en l'evidència científica.
Font: infocop.es