Dia Internacional del Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH), 13 de juliol

El context escolar te un paper important pel que fa a la seua identificació i detecció en una etapa primerenca. El diagnòstic és clínic.

Hui, 13 de juliol, és el Dia Internacional del Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH). És un trastorn del neurodesenvolupament, amb simptomatologia de falta d'atenció i/o hiperactivitat-impulsivitat, originat en la infància, que interfereix en el funcionament o el desenvolupament de la persona (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders - DSM-5). Les causes de l'aparició del TDAH són tant ambientals com genètiques i epigenètiques.

Arribat a aquest punt s’ha d’assenyalar que no totes les dificultats d’atenció o d’activitat excessiva, són sinònim de tindre aquest trastorn sinó que poden formar part del desenvolupament de la persona. El que determinarà el seu diagnòstic serà la freqüència, la duració i la intensitat de les manifestacions, així com les dificultats observades en els àmbits escolar, familiar i social (Protocol de detecció precoç del TDAH).

Precisament, el context escolar te un paper important pel que fa a la seua identificació i detecció en una etapa primerenca. I és que, l'alumnat identificat podrà ser entrenat abans que aquestes dificultats impedisquen l'adquisició de les habilitats instrumentals bàsiques, sent possible previndre molts dels fracassos en les àrees curriculars específiques i en l'aprenentatge en general. Aquest, és un argument més per a continuar promovent des del COPCV, la necessària presència dels psicòlegs i psicòlogues educatives en l’àmbit escolar. De fet, representants de l’Associació TDAH+16 de València, en una entrevista feta pel COPCV a l’any 2022, ja afirmaven que el paper dels centres educatius és fonamental així com realitzar una tasca conjunta i coordinada entre les institucions educatives, sanitàries, i socials.

En el Protocol de detecció precoç del TDAH, un document realitzat per professionals en salut mental infanto-juvenil, posa en relleu la importància de la seua detecció precoç, la intervenció psicopedagògica, i l’avaluació diagnòstica, en la qual es faça el diagnòstic diferencial amb altres trastorns mentals i metges per detectar possibles comorbiditats.

En aquest mateix document, afirmen que el diagnòstic clínic pertany fer-lo a professionals d’aquest àmbit però, assenyalen: “és natural que siguen els i les docents els qui més casos de TDAH detecten, donada la posició privilegiada que tenen per a observar i comparar la conducta i el funcionament cognitiu entre l'alumnat d'una mateixa edat”, per això, “en el centre educatiu es posarà en marxa el procediment d'avaluació psicopedagògica a través de l'orientador/a recopilant la informació necessària del tutor o tutora, de l'equip docent i de la família. Amb tot això s'establiran les capacitats, punts forts i punts febles i es constatarà la presència o no de dificultats escolars, així com el grau d'aquestes”.

Signes clínics d'alerta en edat preescolar. (Els símptomes han de mostrar-se desproporcionats per a l'esperable a la seua edat i, recordem, han de donar-se almenys en dos ambients):

  • Pobra disposició per al joc social amb altres xiquets.
  • Excés de preferència pels jocs esportius sobre els educatius.
  • Actitud destructiva davant els joguets i pobre interès sostingut pel joc.
  • Retard del llenguatge.
  • Retard i malaptesa en el desenvolupament de la motricitat fina adaptativa.
  • Dificultats per a l'aprenentatge dels colors, els números i les lletres.
  • Dificultats per al desenvolupament gràfic i per a la comprensió de la figura humana.
  • Immaduresa emocional.
  • Constants rebequeries i més accidents que els xiquets de la seua edat.

 

Alguns mites i falsedats sobre el TDAH:

  • Que no existeix
  • Que el TDAH és degut a una mala educació, que són persones vagues o dolentes.
  • Que es cura amb omega 3 o llevant el gluten o el sucre.
  • Que només són persones mogudes.
  • Que es lleva amb l'edat.
  • Que és un invent de les farmacèutiques per a vendre pastilles.

 

Per tot açò, s’ha de treballar de manera urgent cap a “un major coneixement de realitat que ens envolta, conscienciació, visibilitat, diagnòstics i tractaments” i per fer efectiva la inclusió del TDAH en tots els seus àmbits de la vida.

 

Informació relacionada: 

Entrevista Asociación TDAH+16 Valencia: “El nombre de casos diagnosticats ha crescut significativament, però no s'ha confondre'l amb un sobrediagnòstic”



Noticias relacionadas

  • 17/05/2024
DEMÀ - Jornada “Psicologia municipal. Intervenció comunitària en l’àmbit educatiu i social”

El COPCV organitza aquesta activitat la qual es realitzarà el 18 de maig al Complex Esportiu Cultural Petxina de València. Activitat gratuïta prèvia reserva de plaça.
Leer

  • 13/05/2024
Guía práctica para la intervención en crisis suicidas

Editada por el departamento de salud del País Vasco (2024).
Leer

  • 06/05/2024
Protocolo Enfermería-Psicología escolar para optimizar competencias

Los consejos de ambas profesiones hablan de pautar sus campos de actuación en pro de la atención óptima al alumno.
Leer

  • 02/05/2024
Dia Internacional contra l’assetjament Escolar, 2 de maig

S'han de dur a terme intervencions basades en la família, l'escola i la comunitat, tenint en compte la perspectiva de gènere. Previndre l'assetjament escolar és possible amb els recursos adequats.
Leer

  • 26/04/2024
Entrevista a la psicóloga clínica, Verónica Guillén: El TLP provoca gran sufrimiento en los pacientes y en su entorno

De ahí que el Programa Family Connections esté enfocado en ofrecer psicoeducación y formación en habilidades de regulación emocional a las personas más cercanas a los pacientes con Trastorno Límite de Personalidad.
Leer

  • 22/03/2024
Conferencia de presentación del Programa TEI: prevención de la violencia, acoso y ciberacoso

Sus coordinadores han presentado en Valencia, este programa que implica a la comunidad educativa dándole un lugar protagonista al alumnado.
Leer