El paper essencial de la Psicologia en l’abordatge de la soledat no desitjada en la gent gran
Entrevista a Marc Montoliu, psicòleg coordinador del programa Castelló Acompanya.
Recentment l’Ajuntament de Castelló ha presentat els resultats d’un estudi pilot sobre soledat no desitjada en persones majors. Aquest, s’ha elaborat tenint en compte la informació extreta de la posada en marxa del programa Castelló Acompanya en el qual, un grup de psicòlegs han realitzat una atenció personalitzada i grupal a persones majors de 60 anys.
El consistori ha aportat dades d’aquest estudi, desenvolupat entre els mesos de maig i novembre: ha comptat amb la participació de 39 persones, de les quals 26 formaven part del grup d'actuació i 13 del grup de control. La franja d'edat predominant se situa entre els 80 i 89 anys. El 80% de les persones participants viu sola i aproximadament el 65% són viudes. La participació ha sigut majoritàriament femenina, amb 24 dones i 2 homes. El grau de satisfacció ha aconseguit el 98%.
Marc Montoliu és el psicòleg coordinador del programa Castelló Acompanya i que durant mesos, amb les companyes Elena García i Marta García, ha dut a terme les acciones dissenyades.
Dins l’estudi, quin ha sigut el vostre paper?
Com a psicòlegs hem ocupat un espai central dins el projecte, hem donant la nostra orientació professional en referència als criteris de cribratge per a poder seleccionar les persones que necessitaven ajuda de manera prioritària, així com l’elaboració del material per fer la entrevista inicial, la avaluació inicial i final i tot el necessari per preparar les sessions psicoterapèutiques.
Com seleccionàveu a les persones que atendre i les que entraven en l’estudi? Quina ha sigut la mostra?
Vam prioritzar l’atenció de persones que tenien majors criteris d’interferència, gravetat i temporalitat mitjançant la avaluació formal utilitzant qüestionaris adaptats a la població a la que ens dirigíem.
La mostra sobre la que vam poder intervindre va ser de 28 persones, però el cribratge el vam realitzar sobre vora de 150 persones que complien criteris tècnics per adherir-se al programa pilot.
Quins elements ha d’acomplir la soledat per posar-li l’etiqueta de no desitjada (SND)? Es fa alguna distinció entre soledat emocional o social en aquest col·lectiu?
El element principal al que fa referència l’etiqueta “no desitjada” es l’experiència subjectiva de la persona on es posa de manifest una discrepància entre les relacions interpersonals desitjades i reals. Aquesta situació es manifesta amb una interferència significativa en una o diverses àrees de la seua vida, no sols a nivell emocional, ja que també sol tenir afectació a nivell cognitiu y funcional.
La soledat emocional posa el punt de mira com a causa interna del malestar, en referència a la gestió emocional que de manera individual afronta cada persona amb les situacions que viu en el seu dia a dia.
La soledat social fa referència als vincles i xarxa de suport amb els que la persona pot comptar en el cas de necessitar ajuda en qualsevol àmbit de la seua vida.
A pesar de ser conceptes diferenciats, quan treballem amb persones majors amb aquest perfil concret, aquests conceptes guarden una relació molt estreta i la intervenció psicoterapèutica ha tingut en compte aquestes dos vessants com a objectius a treballar.
Professionals i persones usuàries del programa Castelló Acompanya
Per què es va decidir atendre i estudiar la SND? Es deu a que els i les professionals esteu detectat que és una realitat comú entre persones grans?
La SND es una problemàtica actual i futura, de cara a l’envelliment de la piràmide poblacional. Com a psicòlegs especialitzats en aquest perfil es la nostra obligació professional i ètica intervindre en aquesta problemàtica, amb el suport d’entitats públiques i privades per a poder dotar als equips tècnics i professionals de les eines i recursos necessaris per desenvolupar les nostres accions.
Quines conseqüències comporta SND?
La Soledat No Desitjada és un factor de risc per a la salut i incideix de manera directa en el benestar psicològic de les persones, augmentant el risc de patir trastorns psicològics y simptomatologia depressiva, ansiògena y actuant com un facilitador en el desenvolupament y expressió del deteriorament cognitiu. Com a conseqüències directes observem un empitjorament del nivell de funcionalitat general associat a les AVD i major mortalitat, així com indirectes, com el abús de recursos assistencials i sanitaris, suposant un sobrecost econòmic i humà que no aborden la problemàtica adequadament.
Quins factors principals afavoreixen l’aparició d’aquesta soledat en les persones majors de Castelló?
Es tracta d’un sistema multifactorial en el que tenim variables familiars, en el que en molts casos el descendents o família propera no resideix a la ciutat, la viudetat i la pèrdua del cercle social més pròxim així com la manca de la seua restitució, variables lligades a la dependència i limitacions en la funcionalitat que agreugen problemes de aïllament i seguretat i variables personals com son la adequada gestió emocional i el aprenentatge de estratègies d’afrontament eficaces que en moltes ocasions aquest perfil poblacional mai ha tingut l’oportunitat d’aprendre i entendre.
Quins han sigut els resultats o valors més rellevants que ha revelat l’estudi?
Ens ha fascinat la millora de la percepció de benestar que han referit les usuàries des de les sessions inicials, així com la rapidesa amb la que s’han format vincles socials y de suport de qualitat.
Sense dubte, ens ha cridat l’atenció la quantitat de persones que ha volgut participar en el programa una volta l’hem iniciat i han vingut al CEAM per demanar informació per a futures edicions.
Quin es el perfil de les persones majors que pateixen SND?
A partir dels 70 anys els estudis mostren que es té un major autoconcepte de soledat y es probable l’autopercepció de trobar-se sols/soles i també augmenta la probabilitat de viudetat, es redueix significativament els contactes socials i augmenten les limitacions funcionals.
A Castelló de la Plana el perfil que trobem amb major freqüència que pateix SND son dones, d’entre 80-89 anys, viudes, polimedicades, que viuen soles i que poden tenir família a la mateixa ciutat.
Quina importància té un projecte com aquest a en el plànols laboral com a professional de la Psicologia?
En aquests projectes el professional de la psicologia ocupa un paper central ja que el problema principal requereix una intervenció psicoterapèutica amb les persones que el sofreixen. Com a professionals estem plenament capacitats per dirigir, orientar a la resta de professionals i agents socials així com desenvolupar amb les nostres intervencions aquest tipus de projectes.
Cal fer referència a la millora directa en la qualitat de vida de les persones i puntualitzar altres aspectes rellevants com la prevenció en matèria de salut i el abús de recursos que pot consumir aquesta situació sense una intervenció professional.