Noticia

Cada 10 d'octubre es commemora el Dia Mundial de la Salut Mental, una data destinada a sensibilitzar sobre els problemes de salut mental, combatre l'estigma i mobilitzar esforços per a millorar la prevenció, l'atenció i el benestar psicològic de la població. Esta data, a més, és una oportunitat per a recordar que la salut mental no depén exclusivament de característiques individuals, sinó també de les condicions socials, econòmiques i ambientals en les quals les persones desenrotllen la seua vida. (Organització Mundial de la Salut - OMS).

La vivenda, molt més que un espai físic 

Des de la Psicologia, i particularment des de la Psicologia Social, la vivenda es concep com un eix fonamental de la vida ja que més enllà de l'espai material, es converteix en una llar amb tot el que això implica: és un espai en el qual la persona es desenvolupa, aporta intimitat, estabilitat i seguretat, però també permet construir rutines, relacions, sentiment de pertinença i part de la nostra pròpia identitat. En este sentit, la percepció de seguretat associada a la llar pot actuar com un factor protector del benestar psicològic.

Per contra, la impossibilitat d'accedir a una vivenda, el temor a perdre-la o residir en condicions precàries poden convertir-se en font d’estrès. La Fundació FOESSA assenyala que les dificultats per a aconseguir i mantindre una vivenda digna constitueixen un dels determinants socials que afecten el benestar emocional de les persones en situació de vulnerabilitat. La incertesa econòmica, l'amenaça de desnonament, l'amuntegament, la violència dins de la llar o unes condicions deficients d'habitabilitat poden generar por, sensació d'indefensió i una pèrdua de control sobre la pròpia vida.

Este malestar pot expressar-se de diferents formes. L'estrés prolongat relacionat amb la vivenda pot acompanyar-se de dificultats per a dormir, fatiga, irritabilitat, angoixa, tristesa, preocupació persistent o sentiment d'impotència. També pot afectar l'autoestima i a l'autoconcepte quan la persona sent que no disposa dels recursos suficients per a proporcionar seguretat a si mateixa o a la seua família. En situacions d'especial gravetat i vulnerabilitat, este sofriment pot intensificar-se i associar-se a problemes de salut mental més severs. (Foessa – L'exclusió residencial i el seu impacte en la salut mental i emocional).

La relació entre vivenda i benestar psicològic resulta especialment significativa entre la població jove. Segons les dades difoses enguany per Salut Mental Espanya, el 42% de les persones d'entre 24 i 35 anys afectades per la crisi de la vivenda percep la seua salut mental com a dolenta o regular. La Confederació també assenyala que, entre els qui destinen més del 50% dels seus ingressos a sufragar la vivenda, els problemes de salut mental dupliquen els registrats entre els qui empren menys del 30% dels seus ingressos en este concepte.

Què és el cercle de vulnerabilitat?

L'exclusió residencial (persones que viuen al carrer, resideixen en infra-habitatges o en allotjaments insegurs) no sol ser un problema aïllat. La dificultat per a accedir o mantindre una vivenda adequada pot relacionar-se amb altres processos de vulnerabilitat i exclusió: ocupacions precàries, insuficiència d'ingressos, dificultats per a continuar estudis, deterioració de les relacions socials o problemes per a accedir a determinats recursos sanitaris i socials.

Quan un gran percentatge dels ingressos d'una família es destina al lloguer o a la hipoteca, disminueixen els recursos per a alimentació, transport, educació, oci o atenció sanitària. Això pot generar, segons Foessa, un cercle de vulnerabilitat difícil de trencar: una situació laboral inestable dificulta l'accés a la vivenda; la inseguretat residencial incrementa l'estrés i pot deteriorar la salut; i l'empitjorament de la salut física o psicològica pot, al seu torn, dificultar el manteniment de l'ocupació, de les relacions socials o dels processos formatius.

I què pot aportar la Psicologia i els seus professionals davant situacions de vulnerabilitat?

Aquesta disciplina científica exerceix un paper fonamental en la detecció precoç de situacions de vulnerabilitat i en la prevenció dels seus efectes sobre el benestar.

Des de l'àrea de la intervenció social i de psicologia educativa, per exemple, els psicòlegs i psicòlogues podem identificar els factors de risc i de protecció, treballar i acompanyar a la persona o a la família afectada, així com posar en marxa i informar sobre els recursos comunitaris existents.

I quan l'impacte emocional i psicològic ja és notori perquè apareixen alteracions de la son, preocupació constant, irritabilitat, deterioració de l'autoestima, o simptomatologia pròpia de l'ansietat o depressió, entre altres, és recomanable rebre atenció per part de psicòlegs sanitaris i clínics els quals, avaluaran cada cas i realitzaran un abordatge basat en l'evidència amb l'objectiu de reduir els símptomes esmentats anteriorment.

Cal abordar la Salut Mental des d'una perspectiva integral

Per tot l'exposat, en el Dia Mundial de la Salut Mental des del COPCV recordem la necessitat d'entendre la salut mental des d'una perspectiva integral. Des de la Psicologia sabem que les necessitats humanes no funcionen de manera independent: la seguretat residencial, l'estabilitat econòmica, l'accés a l'educació, les relacions socials i la possibilitat de rebre una atenció sanitària adequada interactuen entre si i poden arribar a ser tant com factors de protecció com de risc per a la salut mental, segons siga la seua situació.

Per això, garantir el benestar psicològic requereix actuar en diversos nivells. És necessari previndre els factors socials que generen patiment evitable, facilitar condicions de vida dignes i, quan apareix el malestar, assegurar que les persones puguen accedir en condicions de manera justa a una atenció psicològica professional de qualitat.

Per una adequada coordinació entre els servicis sanitaris, educatius, socials i comunitaris.

Organització Mundial de la Salud. Día Mundial de la Salud mental 2026

Confederació Salut Mental Espanyaa. Vivienda y precariedad laboral

Foessa. Informe sobre exclusión y desarrollo social en la Comunitat Valenciana 2025

Foessa. La exclusión residencial y su impacto en la Salud Mental y emocional

Primer párrafo de texto. La imagen aparece a la derecha y el texto se adapta alrededor.

Segundo párrafo opcional. Si no lo necesitas, puedes eliminarlo.