En el Dia Internacional de les Famílies, destaquem la importància de les relacions familiars en el desenvolupament psicològic
La Psicologia assenyala que les experiències familiars primerenques condicionen la salut mental i ele benestar psicològic també en l'edat adulta. També condicionen la construcció de la identitat i la capacitat de resiliència al llarg de la vida. Dia Internacional de les Famílies (15 de maig).
Hui, 15 de maig, es commemora el Dia Internacional de les Famílies. Aquest 2026 es centra en les desigualtats a nivell mundial i com açò influeix en el benestar general infantil.
Nacions Unides afirma que les famílies són clau per al progrés social i econòmic però que moltes s’enfronten a inseguretat pel que fa als ingressos i que no tenen el suport suficient per a cuidar i conciliar. “Sense un suport adequat – assegura l’ONU - les famílies amb xiquets xicotets corren un major risc de caure en la pobresa i pot obstaculitzar el desenvolupament dels xiquets, especialment quan es veu agreujat per desigualtats de gènere, racials, vinculades a la condició migratòria o a la discapacitat”. L’organisme aposta per una major inversió en polítiques integrades i orientades a la família.
Des del punt de vista de la Psicologia, sabem que una família sana i funcional, al marge de la seua estructura i/o l'existència o no de llaços de sang, pot assegurar el desenvolupament global d'una persona des de la seua infància.
La família és un sistema relacional viu, essencial per al desenvolupament psicològic dels seus membres que els permet respondre a diverses necessitats de l’ésser humà:
- Necessitat de ser. Construïm la identitat individual i l’autonomia a través dels relats familiars. Si aquests són coherents, faciliten la formació d'una identitat estable, madura i un sentit de pertinença. De ser contradictòries, ocultes o falses poden generar confusió i un sentit inestable d'identitat en els membres de la família.
- Necessitat de relacionar-se, ensenyant a comunicar-se, sentir-se estimats i estimades. Les experiències relacionals primerenques, fonamentalment les tingudes en la família amb els i les cuidadors principals, té un impacte directe amb la forma en la qual ens relacionem: construeixen models interns de treball que guardem en la nostra memòria implícita determinant la forma en què veiem el món o com esperem que aquest es comporte amb nosaltres.
Un bebé que es sent acompanyat i atès en les seues necessitats emocionals -de manera amorosa, estable i segura- interioritzarà que ‘no està sol o sola i que si demana ajuda li la proporcionaren’. Així, explorarà el món sabent que compta amb un ‘lloc segur’ al qual tornar si necessita suport. Per contra, si esta resposta no es dona, alterarà la seua estructura psicològica interioritzant que no és digne/a d'amor i que el món exterior és hostil i perillós. Açò el dirà a inhibir la seua exploració.
- Necessitat de tindre tot el necessari per a viure dignament (Allard-1976). La família pot proveir seguretat emocional, valors, normes i suport davant possibles riscos externs, promovent així, la salut i benestar psicològic dels seus membres.
Per tant, entenent la família de manera ampla com s’ha explicat anteriorment, es veu que és el principal sistema de referència, de desenvolupament i de protecció tant a nivell individual com social. Les relacions familiars influeixen directament en la manera de pensar, sentir i relacionar-se amb els altres.
Per això, entendre la dinàmica de les funcions familiars permet posar en valor la seua importància en el desenvolupament integral dels xiquets, xiquetes i de la societat en general.
- Estimulació primerenca: l'afecte segur impulsa la curiositat natural. Els abraços i jocs inicials desenrotllen connexions neuronals clau.
- Protecció integral: ofereix un refugi segur davant amenaces externes. Redueix els nivells de cortisol (hormona de l’estrès) en els xiquets.
- Educació i valors: Transmet normes morals mitjançant l'exemple diari i la convivència.
- Socialització primària: en la llar s'aprenen les pautes d'interacció. Ensenya a compartir, negociar, empatitzar i resoldre conflictes bàsics.
- Promoció de la resiliència: el suport incondicional construeix una autoestima forta, permet veure els errors com a oportunitats d'aprenentatge i superar traumes
En aquest punt, citant la teoria del professor Daniel J. Siegel, cal assenyalar que el cervell és un òrgan que es desenvolupa mitjançant la interacció amb altres persones, les experiències relacionals modelen l'estructura física de cervell facilitant i/o interferint la co-regulació emocional, i quan existeix una base afectiva sòlida, s’activa una reacció en cadena de beneficis psicològics i socials.