Donar espai a la pèrdua i respectar el patiment, claus de l’acompanyament en el dol perinatal
En el Dia Internacional de la Mort Perinatal i Gestacional (15 d'octubre), incidim en la necessitat d'una major sensibilització social, formació sanitària i accés al suport psicològic per a les famílies.
Hui, 15 d’octubre, és el Dia Internacional de la Mort Perinatal i Gestacional, una data per a recordar els bebés que han mort durant l’embaràs, en el moment del naixement o durant els primers mesos de vida, i per a reconèixer el profund impacte que aquesta pèrdua pot tindre en mares, pares, parelles, famílies i entorn pròxim.
D’altra banda, reconèixer la pèrdua, permetre parlar-ne, anomenar el bebé, preservar records o trobar formes íntimes i significatives d’acomiadar-se pot ajudar a integrar la pèrdua en la pròpia història vital.
Des de la Psicologia, l’acompanyament ha de partir de la validació: escoltar sense jutjar, no accelerar el procés de recuperació i reconèixer que la parella, els germans i germanes, així com altres familiars, també poden necessitar suport. «Respectar els temps i les necessitats de cada persona són formes essencials d’acompanyament», assegura Muiños.
La sensibilització social i la formació dels i de les professionals de la salut són claus per a oferir una resposta més humana, respectuosa i ajustada a les necessitats de les persones i famílies que travessen aquesta experiència.
El dol perinatal s’emmarca, a més, en la necessitat de cuidar la salut mental durant tot el procés reproductiu. L’embaràs, el part, el postpart i les pèrdues poden constituir etapes d’especial vulnerabilitat emocional. Per això, és essencial que la prevenció, la detecció precoç i l’accés al suport psicològic formen part d’una atenció perinatal integral.
Aquest 15 d’octubre recordem que visibilitzar el dol perinatal també és cuidar la salut mental: donar espai a la pèrdua, respectar el dolor i garantir que cap família haja de viure aquest procés en soledat.